dijous, 25 de juliol del 2013

En la corda

Per què no? Una foto de les que circulen per la xarxa també pot inspirar un poema:


Pujar als núvols
Foto publicada per Originalmente Creativo
però no soltar la corda.
Allargar els braços,
allargar els dits,
abastar-los, tocar-los...
i no deixar la corda.

El teu motor,
el que batega,
el que marca amb el seu ritme
els passos que tu fas,
per terra...
el que fa que camines, 
per la corda...
el que fa que arribes, 
als núvols...
el que manté l’equilibri.


                         Carme

4 comentaris:

  1. En la corda diuen que es viu perillosament però que mereix la pena arriscar-se. M'agrada Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, això és el que m'agrada... que agrade els lectors.

      Carme

      Elimina
  2. Que bonic el món de les il·lusions!
    Molt bo el poema.
    Salut i poesia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Calpurni,
      M'agrada la manera com t'acomiades.

      Salut i poesia també per a tu, company de lletres!

      Elimina