dimecres, 28 d’agost de 2013

Dret de cuixa


Un altre dels contes presentats al concurs del grup mallorquí BOC, les exigències per a que els contes càpiguen en el llibret del CD fan que el conte siga molt breu:

Bernarda, la filla del ferrer, era una al·lota de poble ben bragada. Tenia guanyada la fama de saber armar gresca quan alguna cosa no li venia de gust. Aiiii, la Bernarda! Era d’empenta i no ho podia negar. Aquells dies la preocupava un assumpte tèrbol: el seu casament estava proper i per davant de tot estava el Dret de Cuixa del senyor de les terres. Fent honor a la fama guanyada, Bernarda va  donar una lliçó a aquell malnat i li deixà un record per a tota la vida a la cuixa, amb el ferro de marcar ramat: “Volies cuixa?” −li va dir− “Doncs, té cuixa! Cada vegada que vulguis  robar a una  al·lota la seva nit de noces  ensenyaràs la teva marca i te’n recordaràs de mi”.

                                                                                            Carme


Després d'uns dies durant els quals els contes han estat publicats a la página del grup, he pogut passar a la finalara he d'escriure tres contes més referits també a tres temes del nou disc. Espere tenir sort amb les noves històries, quan es puga les publicaré ací.

Vos deixe la música de Dret de Cuixa, per si voleu escoltar-la mentre llegiu el conte i imaginar la Bernarda corrent pels prats amb la falda arromangada, per a no caure, després de consumar la seua venjança: 

dimecres, 7 d’agost de 2013

Altres autors: Miquel Català

A poc a poc vaig descobrint xicotets fragments d'obres de poetes que escriuen en català, valencià, balear... tant se val, tots som germans de llengua... i m'adone, cada vegada més, que la nostra llengua és tan bonica que llegint poesia pots, fins i tot, escoltar la música que transmeten algunes paraules. Espere que els xicotets fragments que estic descobrint formen un bell i gran tapís, un collage en la meua memòria i que em nodrisquen de bellesa i musicalitat.
Avui he elegit, per a l'apartat d'Altres autors del meu blog, a Miquel Català i un poema que et fa viatjar a una meravellosa illa de la qual tinc molt bons records, i és per aquest motiu que l'he elegit. Vos deixe l'adreça del blog de Miquel Català, paga la pena: Lletres en xarxa; i si voleu gaudir d'una bona descripció de com sent i escriu aquest autor, vos convide a llegir un article al blog Un rebost de paraules, on Xelo IProu parla sobre Miquel Català.

EL poema:

TINC UNA NINA A MALLORCA

tinc una nina a Mallorca
tan bonica com sa lluna
una lluna mandarina
ella és sa cosa més fina

ara se sent vulnerable
nin non
ai quants besos que em demana
nin non
sa lluna rodona i plena
nin non
com ses illes tan salada

totes les illes de la mar
s'agafen de la mà
i li canten a Estellés


Miquel Català

de "Poemes de la nina mandarina"