dimarts, 3 de setembre de 2013

Altra empremta

                                                                 L'empremta del foc

                                                                 (...) on abans hi havia vida,
                                                                 lloc profanat pel foc 
                                                                 la cendra pels dits s'esmuny (...)
                                                                 Branques cremades pinten
                                                                 la pell que gosa tocar-les (...)


                                                                 Carme  http://bit.ly/14iBJZj


Altra empremta

He estat en un lloc
embriagat de vida,
per tot arreu:
soroll d’ones que trenquen,
brisa que troba el rostre
que incita a llençaar la roba...
La pell nua a frec de roca viva,
mullada, salada, calenta...
                                        ... no hi ha cendra,
ara és la sorra la que s’esmuny.
Me mimetitze,
penetre dintre la natura
em fa seua sense cap intromissió.
                                       ... No hi ha branques,
ara són algues suaus, toves...
que  tremen sota l’aigua
que t'inviten a engronsar-te:
ara vinc, ara vaig...  
                                    ara vinc, ara vaig...
I ara em quedaria ací
                                    per sempre
engronsant-me, amb les algues,
                                   amb el vent...
escoltant el silenci.
I ara ve l’enyor...
                                    vull tornar-hi.
Fotografia de www.azulformentera.com 










                                        Carme

6 comentaris:

  1. Quin lloc més bonic Jo vull ser-hi.
    Bell poema, Carme.
    Salut i poesia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És son Real, Calpurni. Està a Mallorca; és parc natural i per anar-hi has de fer primer una bona caminada, però paga la pena, quan arribes estàs pràcticament sol a la platja. Com moltes de les millors coses, has de guanyar-te-les primer.
      Abraçada

      Elimina
  2. quan ve l'enyor possiblement de cor mai no t'has anat... preciós

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Xelo. que bonica la teua reflexió, a més és veritat perquè recorde moltes vegades eixe lloc.

      Abraçada

      Elimina