dimarts, 5 de novembre de 2013

Trencadís

Tan se val quantes vegades mire el final d’aquesta pel·lícula, sempre em fa sentir un nus a la gola:


                                                                      Cinema Paradiso
                                                                      Giuseppe Tornatore, 1988




Les llàgrimes li queien,
mirava amb ulls d’infant
una imatge, i una altra...
Trossos desiguals d’un trencadís,
imatges compilades
amb cura que omplien 
buits  de curiositat
de ment àvida de xiquet,
convertit ara en home.
Esbalaït
           incrèdul
                      agraït...

Escenes vistes tantes voltes
amb ulls,
            cor
                d’adult...

i emmascarades  per la rutina,
eren ara clares
                    fresques
                               espontànies...

Torna infant! I mira

el que et van vedar.

                      Carme

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada