diumenge, 11 de setembre de 2016

El vel del temps



www.shutterstock.com


"Arribes tard,
la mare natura està de dol,
cendra que cobreix 
el meus ulls"




El vel del temps


Travessar el vel del temps,
vèncer l’espera eterna,
nodrir els sentiments
i l’enyor de la pell

                                   gosar

tocar-lo, traspassar-lo,
subtil teixit fronterer
ordit de sensacions.
Sentir el teu alé


                                  caliu

a cau d’orella,
acaronant desitjos.
Delerós cant de sirena
hipnòtic i captivador

                                   però

versàtil és el temps,
a l’arbitri del vent
traspasse el vel
i albire un nàufrag: tu

                                  és tard

ara sóc jo la sirena,
condemnada a entonar
notes mudes, eternes,
esvaïdes en vel del temps.


Carme. Inèdit, 2016.


PD: l'autor de la cita de la qual neix aquest poema és Josep Jorge. El seu blog ací.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada