dimarts, 14 de novembre de 2017

Cinc maneres de morir

Diverses maneres d'expressar l'acte de morir o de fer servir el tema de la mort per expressar altres coses, encara que resulte un tema algunes vegades tabú hi ha moltes maneres d'anomenar-lo:




Deixar-hi la pell

1. Morir en una empresa. També: deixar-hi la vida, deixar-hi els ossos.
2. Pron. (Deixar-se la pell) Esforçar-se al màxim a fer alguna cosa.

Exemples:
Molts dels qui han provat d’escalar aquest cim hi han deixat la pell.
Es va deixar la pell construint sa casa. 

Faltar

Haver-se mort.

Exemple:
El dia que el pare falte hauràs d’encarregar-te del negoci.


Fer malves

Ser algú mort i enterrat. També: criar malves.

Exemple:
—Encara és viva la padrina? —En fa d’anys que fa malves!

Aquesta expressió també es pot fer servir en el sentit de ‘ser una cosa oblidada, que pertany al passat’: 
Aquell antic afer ja fa malves; al poble ningú en parla ni se’n recorda.


Quedar-s'hi

En sentit figurat, morir-se.

Exemple:
D’aquella malaltia que no semblava res s’hi va quedar.


Fer coll de figa

Morir-se, en llenguatge col·loquial. També: fer coll de figa i morro tort.

Exemple:
Al teu veí li veig un aspecte molt lleig que no m’agrada gens. Si el pobre home continua aixina, qualsevol dia fa coll de figa i gori-gori cap amunt.



dilluns, 13 de novembre de 2017

Aprenent valencià: avui amb les mans

Continuem amb paraules i locucions relacionades amb parts del cos (acíací i ací i ha d'altres). Avui amb les mans:

A mansalva

Loc. adv.
1 (Referint-se a la manera d’atacar algú, de paraula o d’obra) Sense cap risc, sense exposar-se gens. També: a mans salves

Exemple:
L’han atacat a mansalva, quan han vist que ell ja no es podia defensar.

2 Abundosament; d’una manera molt intensa.

Exemple:
Hi havia flors a mansalva.

Manifesser 

Adj.
Que manifasseja afectat a manifassejar, a manejar arbitràriament assumptes que afecten algú altre.

Diccionari El valencià de sempre, d’Eugeni S. Reig: ‘Que manipula allò que no deu manipular, que fa allò que no deu fer, que toca allò que no deu tocar, que intenta arreglar coses que no sap arreglar i que ningú li ha demanat que arregle, que es clava en assumptes d’altri sense que li ho demanen.’

Exemple:
Si no fores tan manifesser, no passarien estes coses. ¿A tu qui t’ha manat que toques el rellotge, borinot? Anava bé i ara l’has desbaratat. Ja veus tu la gràcia.

A mans besades

Loc. adv.
Amb molt de gust, amb satisfacció.

Exemple:
Va acceptar a mans besades la proposta que li feien; sempre havia desitjat una ocasió com aquella.


Amanollar

V.
1 Disposar en manolls o manats.

Exemple:
Amanollar l’herba.

2 Agafar amb la mà.

Exemple:
No poder amanollar el braç d’una persona, de tan gruixut.

Ara li fan el mànec

Ex.
Expressió irònica que denota dubte, desconfiança, respecte a la realització d’alguna cosa de què algú parla.

Exemple:
Va dient que comprarà la finca; ara li fan el mànec: tothom sap que no té un clau.


Gràcies de nou a RodaMots, cada dia un mot.



dilluns, 6 de novembre de 2017

Aprenent valencià: avui, amb els braços

Continuem amb un tema ja vist en altres entrades d'este blog, com les paraules relacionades amb Parts del cos, o expressions relacionades amb la noble part del cos que és el cul... i avui tenim paraules i expressions relacionades amb el braç:

Bracejar

 v     Manejar, agitar, moure, els braços.

Exemple: 
En veure que passaven de llarg, va cridar i bracejar per cridar-los l'atenció.

Amb els braços plegats

Inactiu, sense fer res.
S’usa amb els verbs estar, quedar-se, romandre, etc.

Exemple:
No sap estar amb els braços plegats; sempre feineja.

Torcebraç

1 Prova de força que consisteix a agafar-se dues persones per la mà i, amb els colzes reposant sobre una superfície plana, tractar cada una de torçar el braç de l’altra.

Exemple:
Fem un torcebraç i veurem qui té més força.

2 Estira-i-arronsa entre dues persones, entitats, etc.

Exemple:
El torcebraç entre el Govern de la Generalitat i el d’Espanya.


Braçat

Quantitat de llenya, de canyes, d’herba, etc., que cap dins els braços.
Exemple:
Havia baixat al jardí a pujar un braçat de flors.
Un braçat de sarments.


A plec de braçRecolzat o penjat del braç; a la part del braç oposada al colze.

Exemple:
Portar un cistell, una criatura, a plec de braç.


Gràcies de nou a RodaMots, cada dia un mot. 

dissabte, 2 de setembre de 2017

Aprenent valencià: descriure persones

Algunes paraules per a descriure les persones:


Camallarg -a:

Que té les cames llargues.
També es diu dels ocells que tenen les potes llargues.

Exemple:
"Com una au d’or, camallarg (...) xuclat de rostre i uns estranys ulls groguencs, Alom es movia entre els seus companys". 
Cita de: Agustí Bartra, Crist de 200.000 braços (Palma: Lleonard Muntaner, 2008 [1968])


Esmerlit -ida:

Flac, sec, mancat de forces.

Exemple:
És un noiet molt esmerlit per l’edat que té, hauria de menjar més.



Espigat -ada:

Dit d’una planta o d’una persona, particularment jove o adolescent, que ha fet una bona creixença, que ha crescut força i bé.


Exemple:
"Ens va dur la carta un noiet espigat que no havíem vist mai".



Cepat -ada:

De constitució robusta, d’ampla ossada i forta musculatura.

Exemple:
"Dos xicots cepats l’ajudaven a descarregar el camió".


Rodanxó -ona: 

Foto extreta d'ací

Es diu d’algú que és gras i baix.

Exemple: 
"La vella que va sortir a obrir-me era rodanxona, baixeta i molt arrugada".





Gràcies a Rodamots, cada dia un mot: http://rodamots.cat/

dilluns, 14 d’agost de 2017

Aprenent valencià: va de parts del cos

Després de l'anterior entrada, 'Aprenent valencià: va de culs ',que també podria formar part d'aquesta mateixa sobre parts del cos, esta vegada vos presente una série de verbs derivats de noms de parts del cos:


Encamellar


1 Posar-se cama ací cama allà sobre alguna cosa.

2 Posar la cama entre les cames d’un que corre o camina a fi d’entrebancar-lo. 

També: encamallar

Exemple:

'La noia s’havia encamellat sobre una branca'.

Més informació: http://rodamots.cat/encamellar/


Espeuar 


Fatigar, adolorir els peus (d’algú que camina).


Exemple:

'Aquestes sabates de mala qualitat m’han ben espeuat'.

'S’ha espeuat de tant caminar pel bosc'.

Més informació: http://rodamots.cat/espeuar/



Cabotejar 


Fer cabotades; moure el cap inclinant-lo a un costat i a l’altre,
o endavant reiteradament.

Exemple:

'Amb el tric-trac del carro totes les pageses cabotejaven'.

Més informació: http://rodamots.cat/cabotejar/


Ullprendre 


1 Encantar, embruixar, amb la mirada.
2 Fascinar per la seva bellesa, etc.
Exemples:

'La bruixa ullprengué el príncep'.
'Van quedar ullpresos per la bellesa de Roma'.

Més informació: http://rodamots.cat/ullprendre/


Estomacar 


Apallissar, pegar un fart de llenya.


Exemple:
'La Florinda estomacava l’home i les cabres amb la mateixa paella'.

Més informació: http://rodamots.cat/estomacar/


divendres, 11 d’agost de 2017

Aprenent valencià: va de culs

Alguns mots i expressions que inclouen la paraula 'cul':

Baticul 

Cop donat al cul.

Exemple:

'El xiquet mereix un bon baticul'.

En valencià també es diu batecul. 

L’expressió ser de l’any del batecul vol dir ser, alguna cosa, molt antiga.


Més informació: http://rodamots.cat/baticul/

Tenir el cul pelat

(de fer una cosa) Haver-la feta molt sovint, tenir-hi pràctica (col·loquial).

Exemple:

'No cal que li diguis com ho ha de fer; té el cul pelat de fer informes'.

Més informació: http://rodamots.cat/tenir-el-cul-pelat/

Ser cul i merda

Avenir-se molt; ser inseparables dues persones, ser carn i ungla.

Exemple:

Els veuràs junts a tot arreu fent de les seves, són cul i merda.

«Es diu principalment dels amics que sempre van plegats, i més encara d’aquells qui van sempre junts per a mal fi» (DCVB). També s’usa amb el verb semblar.

Més informaciño: http://rodamots.cat/ser-cul-i-merda/


Confondre el cul amb les témpores

Es diu replicant a un que vol relacionar coses que no tenen res a veure l’una amb l’altra; no tenir les idees clares.

Exemple:

'No confonguis el cul amb les témpores: una cosa és parlar bé i una altra cosa ben diferent és fer un discurs enfarfegat de tòpics'.

Més informació: http://rodamots.cat/confondre-el-cul-amb-les-tempores/

Culejar


1. Moure o remenar el cul.

Exemple:

'Quan caminis damunt de la passarel·la procura no culejar'.

2.  Fer ziga-zagues la part del darrere d’un vehicle per manca d’estabilitat o per excés de velocitat.


Exemple:

'El cotxe li va culejar en sortir del revolt'.


Gràcies a RodaMots, cada dia un mot: http://rodamots.cat/



dijous, 3 d’agost de 2017

Aprenent valencià: va de cercles

Esta vegada tenim expressions i mots que remeten a coses circulars:

Fer rogle

1 Enjuntar-se diverses persones per a parlar o per a mirar o fer alguna cosa tot disposant-se de manera
que es miren les unes a les altres i el grup prenga una forma aproximadament circular.

2 Cridar l’atenció, causar admiració, ressaltar, distingir-se. 

Exemples:

'Va convocar els veïns a colps de perol i tothom acudia al carrer i feia rogle'.

'És guapa, culta, intel·ligent, atractiva, simpàtica, dolça, senzilla. Ho té tot. A on va fa rogle'.

Més informació ací.


Rotllana 

1 Cèrcol que serveix de suport, de capçana. 

2 Traç circular; conjunt de persones o de coses disposades en cercle.

Exemples:

'Una rotllana de roba per a portar coses pesants sobre el cap'.

'Els excursionistes van fer una rotllana al voltant del foc'.

Més informació ací.


Ròdol 

Espai vagament circular; cercle.

Exemples:

'Un gran ròdol d’homes'.

'No va comparèixer al ròdol dels seus amics'.

Més informació ací.



Giragonsa


Sinuositat, revolt. També 'giravolta'.

Exemples:

'La trompa fa giragonses'.

'El Vinalopó neix a la serra Mariola i després de moltes giragonses desemboca a l’albufera d’Elx.

`'Les giragonses de la vida'.

Més informació ací.


Rodanxa 


1 Peça plana i circular de poc gruix, de fusta, de cartó, de baieta, etc.

2 Tros en forma de disc que es talla d’una manera transversal d’un producte comestible.

Exemples:

'rodanxa de suro'.

'A la nevera només quedaven unes rodanxes de lluç'.

'Ens va servir unes taronges tallades a rodanxes'.

Més informació ací.

Grácies a RodaMots, cada dia un mot: http://rodamots.cat/ 

dilluns, 12 de juny de 2017

Potser he canviat

Potser són els anys, però no estic disposada a competir en la cursa de rates, com diuen els anglosaxons. No a passar un examen per cada moviment o pensament processat, no a formar part d’un equip de cadells de lleó depredadors de cada minut amb la seua modernitat i dinamisme. 
Conec la sensació de la feina ben feta, cadells! No la trobareu en l’espill on vos mireu cada dia; jo l’he catada, l’he treballada a poc a poc, al llarg dels anys i ara té cos i solera, com el bon vi. Una està ací per recórrer el món i gaudir d’allò que ens regala, oferir experiència pròpia i aprendre de la dels altres, i no per a devorar tot el que es posa per davant.




Imatge extreta d'ací.

Els devoradors i les preses no van amb mi, senyors, no sóc ni rata ni lleona, preferisc ser ocell.


dimarts, 9 de maig de 2017

Aprenent valencià: expressions amb noms de plantes

La setmana passada vos presentava una entrada sobre lèxic botànic, concretament noms d'arbres, ací podeu veure la publicació. Ara continuem amb expressions relacionades amb plantes.

Mudat com un margalló
Fotogrefia extreta d'ací

Molt mudat, molt ben vestit, també "com un garballó".

Ex.:
- A mi m’agradaria que en lloc d’eixes camisoles, eixos pantalonots i eixes sabatotes, anares vestit com el teu cosí Josep, que sempre va mudat com un margalló.

Aquesta és una expressió usada sobretot en valencià.
El margalló és una palmera (Chamaerops humilis).

Enfilar-se com una carabassera
Fotografia extreta d'ací.

1 Créixer molt i ràpidament; fer-se amunt molt de pressa.

Ex.:
- El teu fill s’està enfilant com una carabassera; ben aviat serà tan alt com tu.

2 Irritar-se fàcilment.

Ex.:
- Per poca cosa s’enfila com una carabassera; no té gens de paciència.

Agafar-se com el gram 

Ser molt enganxadís, difícil de desempallegar-se’n. També: escampar-se com el gram, arrelar com el gram

Ex.:
«Les males paraules fan com l’agram: per tot arrelen i mai més es desnien» (V. Català, Solitud)

El gram (o agram o grama) és una planta herbàcia de la família de les gramínies (Cynodon dactylon), es cria per dins els camps sembrats i és molt tenaç i mala d’esvair, perjudicant molt les plantacions. Créixer com el gram vol dir ‘créixer molt de pressa’.

Tibat com un rave

Orgullós; es diu d’una persona molt estirada, molt satisfeta d’ella mateixa.

Ex.:
- D’ençà que és presidenta de la comunitat de veïns, va tibada com un rave.

Una expressió semblant és dret com un rave ‘enravenat, molt rígid, molt tibat’.

Ex.:
- Camina dret com un rave: sembla que no vulga saludar ningú.


Eixerit com un pèsol

Molt eixerit, despert.

Ex.:
- La teva filla és eixerida com un pèsol, quina gràcia que fa!

També: més eixerit (o més trempat) que un pèsol (o que un ginjol)



Tota la informació exteta de Rodamots, cada dia un mot. 

dimarts, 2 de maig de 2017

Aprenent valencià: noms d'arbres

Lèxic sobre  botànica, esta vegada alguns arbres:


Ullastre

Olivera silvestre, amb les branques punxoses i les fulles i els fruits més petits que els de l’olivera comuna, pròpia de les màquies mediterrànies de terres càlides (Olea europaea var. sylvestris). També: olivera borda, revell, bordís

Ex.:
- El fruit de l’ullastre, l'olivó, és una drupa verda que en madurar es torna negra. No és comestible ni serveix per a extreure’n oli.

Ginjoler


Arbret caducifoli de la família de les ramnàcies, de branques en ziga-zaga, fulles ovades o oblongues, dentades i d’un verd lluent, flors petites groguenques i fruit carnós, originari de l’Àsia central i cultivat pels seus fruits, els gínjols (Ziziphus jujuba).


Desmai

Arbre de la família de les salicàcies (Salix babylonica), d’escorça clivellada, de branques penjants, llargues i primes, i de fulles de color verd pàl·lid, originari de l’Àsia oriental, cultivat com a ornamental. També: plorador

Ex.:
- Les branques del desmai arriben a tocar a terra, per això rep aquest nom.

Alzina

Arbre monoic de la família de les fagàcies (Quercus ilex), de capçada espessa, de fulles d’un color verd fosc, que produeix glans (bellotes) com a fruit. Cal esmentar l’alzina de fulla llarga (Q. ilex subespècie ilex) i l’alzina de fulla curta (o carrasca) (Q. ilex subespècie rotundifolia).

Ex.:
- De la fusta d’alzina, molt dura, se’n fan eines i mànecs diversos. Durant molts anys també se n’ha fet carbó (carbó d’alzina).


Lledoner

Arbre caducifoli de la família de les ulmàcies (Celtis australis), de capçada arrodonida i densa, de fulles asimètriques, serrades i aspres i de fruits drupacis i comestibles, anomenats lledons.


La fusta flexible del lledoner s’ha utilitzat tradicionalment per a fer forques i mànecs d’eines diverses: destrals, aixades, corbelles, etc. També: llidoner, allidoner, llirorer, lledó, lladoner.

Més informació en Rodamots, cada dia un mot.  

dimarts, 25 d’abril de 2017

Aprenent valencià: va de campanes

Avui noms i expressions relacionats amb campanes:



gananing-gananang 

interj. Expressió que evoca el so d’una campana. També: ganing-ganang; ning-nang.

Ex.:
Es va sentir la campana, gananing-gananang!, i cessà la cridòria.

tritllejar 

v. Sonar les campanes amb tocs ràpids i seguits, en senyal de festa.

Ex.:
Les campanes del poble tritllejaven per l’inici de la festa major.

tintinabular 

adj. Relatiu o pertanyent a les campanes o al so que fan; que fa el so d’una campana.

Ex.:
Els gots que ens van regalar fan un so tintinabular molt bonic.

carilló 

m. 1 Joc de campanes afinades i disposades de manera que puguen formar una melodia o un conjunt harmònic.

2 Peça instrumental inspirada en la música de carilló.

esquella 

f. Campana petita, cilíndrica o quasi cilíndrica, com les que es posen al coll dels caps de bestiar que guien un ramat.


Hi ha diversos refranys en què apareixen les esquelles: 

«A la vaca vella, no li cal esquella» (val.), probablement vol dir que a qui és vell no fa falta localitzar-lo perquè no pot anar massa lluny; 
«Uns neixen amb estrella i altres neixen amb esquella»: vol dir que uns són sempre sortats i altres sempre dissortats; 
«Amanix les esquelles antes que les ovelles»: es diu per recomanar que es preparin les coses fins en els petits detalls (val.); 
«El bou sense esquella, prompte es perd» (Tortosa) (Diccionari català-valencià-balear).

Més informació en RodaMots, cada dia un mot. 

dimarts, 11 d’abril de 2017

Aprenent valencià: diverses locucions

Algunes locucions amb paraules que sols tenen sentit formant-ne part.

D'amagatotis

D’amagat, procurant no ser descobert. També: d’amagatons.
fotografia extreta d'ací

Ex. : 'Ho tenien prohibit, però hi van entrar d’amagatotis'.

De gairell

Obliquament, de costat. També: de gairó, de gaidó.

Ex. : 'Sempre porta el barret de gairell?


A l'engròs

1.  En gran quantitat (per oposició a a la menuda, al detall).

Ex. : 'Vendre a l’engròs. Comprar a l’engròs. Comerç a l’engròs'.

2 Deixant de banda els detalls.

Ex. : 'No sé pas ben bé com va anar: només m’ho han explicat a l’engròs'.

A bondó

En abundància, en gran quantitat. També: 'a balquena, a dojo'.




fotografia extreta d'ací
Ex.: 'En aquesta zona hi ha margallons a bondó'.   Una dita: 'A l’agost, most, i pel setembre figues a bondó'.

A deshora

A una hora intempestiva, quan no és el moment oportú.


Ex. : 'Pateix de l’estómac perquè sempre menja a deshora i capriciosament'.


Més informació en: Rodamots, cada dia un mot.

dilluns, 20 de febrer de 2017

Aprenent valencià: amb molt d'amor

Aquesta setmana paraules i expressions amb amor, molt d'amor ♥



 Enamoradís


Amor cortés

Concepció de les relacions amoroses enteses com un vassallatge feudal al servei de la dama.
http://rodamots.cat/amor-cortes/

Fer l'aleta

Esforçar-se a afalagar a les dones, rondar-les amb la intenció d’enamorar-les.
http://rodamots.cat/fer-laleta/

Petó

Acte de tocar amb els llavis algú o alguna cosa cloent-los en el moment del contacte i descloent-los tot seguit, en senyal d’afecció, salutació, reverència, etc.
http://rodamots.cat/peto/

Amoreta

Amor suau; persona estimada.
http://rodamots.cat/amoreta/

Gentilesa de Rodamots, cada dia un mot, http://rodamots.cat/

dijous, 9 de febrer de 2017

Aprenent valencià: sobre el fred

Avui, expressions i paraules relacionades amb el fred



Fa un fred que glaça la cua dels gossos

Locució per a expressar hiperbòlicament un fred molt intens.
Veure més ací. 

Quan el dia creix, el fred neix

Refrany meteorològic que al·ludeix al fred que es deixa sentir durant el mes de gener, mentre va allargant el dia. 
Veure més ací.

Penelló

Inflor de la pell causada pel fred, principalment a les mans, els peus i les orelles, acompanyada d’ardència i de picor i, a vegades, d’ulceració. També "prunyó".
Veure més ací.

Enrederar

El fred causa la rigidesa del cos o d’un membre. 
Veure més ací.

Gebrar

Dipositar-se gebre; gelar: "Aquesta nit gebrarà".
Veure més ací.

Gràcies a RodaMots, cada dia un mot.

Aprenent valencià: Reduplicacions

Les reduplicacions poden pertànyer a diverses categories gramaticals com, per exemple, adverbis, substantius o onomatopeies i, tal i com el seu nom indica, consisteixen en la repetició de dues estructures:

Catric-catrac 

m, onomatopeia del soroll que fa un objecte que va i ve pegant cops secs, com ara un teler, un tren, un sedàs, 
o del soroll que fan alguns talons o soles de sabates quan es camina o es balla, etc., i també del batec del cor. 

Exemple: 
- Ecatric-catrac del tren ens va anunciar la seua arribada.

Veure més ací.


Farrigo-farrago 

m, conjunt de coses mal ordenades, inconnexes, mal compreses.

Exemple:
- La teua habitació és un farrigo-farrago, ja cal que l’endreces abans que arribe la mare.

Veure més ací.


Coixim-coixam 

adv, coixejant lleugerament.
Exemple:
- Acostumava a anar coixim-coixam amunt i avall amb el seu bastó.

Veure més ací. 


Daixo-daixo 

adv, calmosament, a poc a poc, caminant lentament (és una expressió mallorquina). També "xano-xano".

Exemple:
- La dona ja era velleta i anava daixo-daixo cap a la font.

Veure més ací.


Xau-xau 

adv,

1 A poc a poc, lentament. 
També: tau-tau

Exemple:
- Camina xau-xau, sense cansar-se.

2 Així així, ni bé ni malament.

Exemple:
—Com et va la feina? —Xau-xau.

Veure més ací.

Gràcies  a la informació proporcionada per RodaMots, cada dia un mot.

dimecres, 1 de febrer de 2017

Altres autors: Catullus / Crashaw

Gaius Valerius Catullus (84 a.C- 54 a.C) es considera com un dels grans poetes de la Roma Antiga. Va néixer en Verona, Itàlia, i fon contemporani de César, Pompeu i Ciceró. Els seus poemes versen sobre l'amor, l'odi i l'insult. Sols es conserven 113 poemes de la seua obra. El més notori és aquest dedicat a la seua amada Lesbia; el seu nom real era Clodia:

Poema d'amor núm. 5




Vivamus, mea Lesbia, atque amemus,

rumoresque senum severiorum

omnes unius aestimemus assis!

soles occidere et redire possunt;

nobis, cum semel occidit brevis lux,

nox est perpetua una dormienda.

da mi basia mille, deinde centum,

deinde usque altera mille, deinde centum;

dein, cum milia multa fecerimus,

conturbabimus illa, ne sciamus,

aut ne quis malus invidere possit

cum tantum sciat esse basiorum.



Hi ha moltes versions d'aquest poema. La que més em va agradar quan les vaig estar buscant és l'escrita per Richard Crashaw en 1648, i diu així:


Out of Catullus



Come and let us live my dear,

Let us love and never fear

What the sourest fathers say:

Brightest Sol° that dies today the sun

Lives again as blithe tomorrow;

But if we dark sons of sorrow

Set, o then how long a night

Shuts the eyes of our short light!

Then let amorous kisses dwell

On our lips, begin and tell

A thousand, and a hundred score,

An hundred, and a thousand more,

Till another thousand smother

That, and that wipe off another.

Thus at last when we have numbered

Many a thousand, many a hundred,

We’ll confound the reckoning quite,

And lose ourselves in wild delight:

While our joys so multiply,

As shall mock the envious eye.





I aquesta és la meua traducció al valencià del text original en llatí:

Visquem, estimada, i amem,

i ni un cèntim fem valer

els vells rumors displicents.

Que caiga el sol i torne a eixir,

i quan haja fugit la llum breu

que reste una nit sense fi .

Dona’m mil besos i cent també,

de nou mil més i altres cent,

encara mil i cent després...

I molts mils haurem ordit

quan el compte errar farem,

si de cas la malícia ha sorgit

en saber quants besos ens hem fet.

                                         Traducció de Carmen Raimundo, 2017

dijous, 26 de gener de 2017

Altres autors: sobre arracades


(...) porta'm
brodat a la teva brusa
o pintat en el teu somriure vermell.
Gronxa'm
de les teves arracades.
Volta'm amb els teus anells.
Deixa'm venir amb tu, deixa'm venir.
Deixa'm anar on vas (...)

              Joan Manuel Serrat. Menuda.



***********************************



A frec de pell 

arracades que ballen 

delirant tic-tac.


                      Pura Peris, “Sexe”. Tasts de vida, 2014.