dissabte, 25 de novembre de 2017

Aprenent valencià: interjeccions o locucions interjectives

Imatge extreta d'ací

Tant de bo!

Exclamació amb què hom expressa el viu desig que una cosa s’esdevinga.

Exemples:
- Tant de bo ploguera tota la nit!
- Diuen que lligarem els cossos amb llonganisses. Tant de bo!



Demana!

Exclamació ponderativa que es diu per a evitar una enumeració llarga; també pot equivaler a ‘pots comptar!’. També: demaneu!

Exemples:
- I tant si és conegut, demana!
- Hi havia flors de tota mena: margarides, mimoses, lliris, tulipes… demana!


¡Ara!

Exclamació usada per expressar sorpresa o bé desaprovació, refús.

Exemples:
- I ara!, amb el fred que fa i surts sense abric?
- Se n’ha anat sense dir-vos res? I ara! No m’ho puc creure.

Etimologia d’ara: probablement del llatí ad horam, ‘a l’hora’.

Fuig!

Exclamació que expressa rebuig, refús, menyspreu. Sovint s’usa en la frase ‘fuig, home [o dona], fuig!’

Exemples:
- Fuig, no t’ho cregues!

—Els rics haurien de pagar més impostos.
—Fuig, home, fuig, ara que he guanyat la grossa!

Brillo!

Exclamació per a demanar que algú s’afanye, per a indicar rapidesa en l’acció; briu.

Exemples:
- Apa, nois, brillo, que fem tard!
- Què esperes per acabar la feina? Brillo!
Etimologia: regressiu de brillós, ultracorrecció de briós per influència de brillar, de l’italià brillare, ‘vibrar, esplendir’, d’origen expressiu.

Com sempre, gràcies a Rodamots, cada dia un mot.

dimarts, 14 de novembre de 2017

Cinc maneres de morir

Diverses maneres d'expressar l'acte de morir o de fer servir el tema de la mort per expressar altres coses, encara que resulte un tema algunes vegades tabú hi ha moltes maneres d'anomenar-lo:




Deixar-hi la pell

1. Morir en una empresa. També: deixar-hi la vida, deixar-hi els ossos.
2. Pron. (Deixar-se la pell) Esforçar-se al màxim a fer alguna cosa.

Exemples:
Molts dels qui han provat d’escalar aquest cim hi han deixat la pell.
Es va deixar la pell construint sa casa. 

Faltar

Haver-se mort.

Exemple:
El dia que el pare falte hauràs d’encarregar-te del negoci.


Fer malves

Ser algú mort i enterrat. També: criar malves.

Exemple:
—Encara és viva la padrina? —En fa d’anys que fa malves!

Aquesta expressió també es pot fer servir en el sentit de ‘ser una cosa oblidada, que pertany al passat’: 
Aquell antic afer ja fa malves; al poble ningú en parla ni se’n recorda.


Quedar-s'hi

En sentit figurat, morir-se.

Exemple:
D’aquella malaltia que no semblava res s’hi va quedar.


Fer coll de figa

Morir-se, en llenguatge col·loquial. També: fer coll de figa i morro tort.

Exemple:
Al teu veí li veig un aspecte molt lleig que no m’agrada gens. Si el pobre home continua aixina, qualsevol dia fa coll de figa i gori-gori cap amunt.



dilluns, 13 de novembre de 2017

Aprenent valencià: avui amb les mans

Continuem amb paraules i locucions relacionades amb parts del cos (acíací i ací i ha d'altres). Avui amb les mans:

A mansalva

Loc. adv.
1 (Referint-se a la manera d’atacar algú, de paraula o d’obra) Sense cap risc, sense exposar-se gens. També: a mans salves

Exemple:
L’han atacat a mansalva, quan han vist que ell ja no es podia defensar.

2 Abundosament; d’una manera molt intensa.

Exemple:
Hi havia flors a mansalva.

Manifesser 

Adj.
Que manifasseja afectat a manifassejar, a manejar arbitràriament assumptes que afecten algú altre.

Diccionari El valencià de sempre, d’Eugeni S. Reig: ‘Que manipula allò que no deu manipular, que fa allò que no deu fer, que toca allò que no deu tocar, que intenta arreglar coses que no sap arreglar i que ningú li ha demanat que arregle, que es clava en assumptes d’altri sense que li ho demanen.’

Exemple:
Si no fores tan manifesser, no passarien estes coses. ¿A tu qui t’ha manat que toques el rellotge, borinot? Anava bé i ara l’has desbaratat. Ja veus tu la gràcia.

A mans besades

Loc. adv.
Amb molt de gust, amb satisfacció.

Exemple:
Va acceptar a mans besades la proposta que li feien; sempre havia desitjat una ocasió com aquella.


Amanollar

V.
1 Disposar en manolls o manats.

Exemple:
Amanollar l’herba.

2 Agafar amb la mà.

Exemple:
No poder amanollar el braç d’una persona, de tan gruixut.

Ara li fan el mànec

Ex.
Expressió irònica que denota dubte, desconfiança, respecte a la realització d’alguna cosa de què algú parla.

Exemple:
Va dient que comprarà la finca; ara li fan el mànec: tothom sap que no té un clau.


Gràcies de nou a RodaMots, cada dia un mot.



dilluns, 6 de novembre de 2017

Aprenent valencià: avui, amb els braços

Continuem amb un tema ja vist en altres entrades d'este blog, com les paraules relacionades amb Parts del cos, o expressions relacionades amb la noble part del cos que és el cul... i avui tenim paraules i expressions relacionades amb el braç:

Bracejar

 v     Manejar, agitar, moure, els braços.

Exemple: 
En veure que passaven de llarg, va cridar i bracejar per cridar-los l'atenció.

Amb els braços plegats

Inactiu, sense fer res.
S’usa amb els verbs estar, quedar-se, romandre, etc.

Exemple:
No sap estar amb els braços plegats; sempre feineja.

Torcebraç

1 Prova de força que consisteix a agafar-se dues persones per la mà i, amb els colzes reposant sobre una superfície plana, tractar cada una de torçar el braç de l’altra.

Exemple:
Fem un torcebraç i veurem qui té més força.

2 Estira-i-arronsa entre dues persones, entitats, etc.

Exemple:
El torcebraç entre el Govern de la Generalitat i el d’Espanya.


Braçat

Quantitat de llenya, de canyes, d’herba, etc., que cap dins els braços.
Exemple:
Havia baixat al jardí a pujar un braçat de flors.
Un braçat de sarments.


A plec de braçRecolzat o penjat del braç; a la part del braç oposada al colze.

Exemple:
Portar un cistell, una criatura, a plec de braç.


Gràcies de nou a RodaMots, cada dia un mot. 

dissabte, 2 de setembre de 2017

Aprenent valencià: descriure persones

Algunes paraules per a descriure les persones:


Camallarg -a:

Que té les cames llargues.
També es diu dels ocells que tenen les potes llargues.

Exemple:
"Com una au d’or, camallarg (...) xuclat de rostre i uns estranys ulls groguencs, Alom es movia entre els seus companys". 
Cita de: Agustí Bartra, Crist de 200.000 braços (Palma: Lleonard Muntaner, 2008 [1968])


Esmerlit -ida:

Flac, sec, mancat de forces.

Exemple:
És un noiet molt esmerlit per l’edat que té, hauria de menjar més.



Espigat -ada:

Dit d’una planta o d’una persona, particularment jove o adolescent, que ha fet una bona creixença, que ha crescut força i bé.


Exemple:
"Ens va dur la carta un noiet espigat que no havíem vist mai".



Cepat -ada:

De constitució robusta, d’ampla ossada i forta musculatura.

Exemple:
"Dos xicots cepats l’ajudaven a descarregar el camió".


Rodanxó -ona: 

Foto extreta d'ací

Es diu d’algú que és gras i baix.

Exemple: 
"La vella que va sortir a obrir-me era rodanxona, baixeta i molt arrugada".





Gràcies a Rodamots, cada dia un mot: http://rodamots.cat/

dilluns, 14 d’agost de 2017

Aprenent valencià: va de parts del cos

Després de l'anterior entrada, 'Aprenent valencià: va de culs ',que també podria formar part d'aquesta mateixa sobre parts del cos, esta vegada vos presente una série de verbs derivats de noms de parts del cos:


Encamellar


1 Posar-se cama ací cama allà sobre alguna cosa.

2 Posar la cama entre les cames d’un que corre o camina a fi d’entrebancar-lo. 

També: encamallar

Exemple:

'La noia s’havia encamellat sobre una branca'.

Més informació: http://rodamots.cat/encamellar/


Espeuar 


Fatigar, adolorir els peus (d’algú que camina).


Exemple:

'Aquestes sabates de mala qualitat m’han ben espeuat'.

'S’ha espeuat de tant caminar pel bosc'.

Més informació: http://rodamots.cat/espeuar/



Cabotejar 


Fer cabotades; moure el cap inclinant-lo a un costat i a l’altre,
o endavant reiteradament.

Exemple:

'Amb el tric-trac del carro totes les pageses cabotejaven'.

Més informació: http://rodamots.cat/cabotejar/


Ullprendre 


1 Encantar, embruixar, amb la mirada.
2 Fascinar per la seva bellesa, etc.
Exemples:

'La bruixa ullprengué el príncep'.
'Van quedar ullpresos per la bellesa de Roma'.

Més informació: http://rodamots.cat/ullprendre/


Estomacar 


Apallissar, pegar un fart de llenya.


Exemple:
'La Florinda estomacava l’home i les cabres amb la mateixa paella'.

Més informació: http://rodamots.cat/estomacar/


divendres, 11 d’agost de 2017

Aprenent valencià: va de culs

Alguns mots i expressions que inclouen la paraula 'cul':

Baticul 

Cop donat al cul.

Exemple:

'El xiquet mereix un bon baticul'.

En valencià també es diu batecul. 

L’expressió ser de l’any del batecul vol dir ser, alguna cosa, molt antiga.


Més informació: http://rodamots.cat/baticul/

Tenir el cul pelat

(de fer una cosa) Haver-la feta molt sovint, tenir-hi pràctica (col·loquial).

Exemple:

'No cal que li diguis com ho ha de fer; té el cul pelat de fer informes'.

Més informació: http://rodamots.cat/tenir-el-cul-pelat/

Ser cul i merda

Avenir-se molt; ser inseparables dues persones, ser carn i ungla.

Exemple:

Els veuràs junts a tot arreu fent de les seves, són cul i merda.

«Es diu principalment dels amics que sempre van plegats, i més encara d’aquells qui van sempre junts per a mal fi» (DCVB). També s’usa amb el verb semblar.

Més informaciño: http://rodamots.cat/ser-cul-i-merda/


Confondre el cul amb les témpores

Es diu replicant a un que vol relacionar coses que no tenen res a veure l’una amb l’altra; no tenir les idees clares.

Exemple:

'No confonguis el cul amb les témpores: una cosa és parlar bé i una altra cosa ben diferent és fer un discurs enfarfegat de tòpics'.

Més informació: http://rodamots.cat/confondre-el-cul-amb-les-tempores/

Culejar


1. Moure o remenar el cul.

Exemple:

'Quan caminis damunt de la passarel·la procura no culejar'.

2.  Fer ziga-zagues la part del darrere d’un vehicle per manca d’estabilitat o per excés de velocitat.


Exemple:

'El cotxe li va culejar en sortir del revolt'.


Gràcies a RodaMots, cada dia un mot: http://rodamots.cat/