dimarts, 9 de maig de 2017

Aprenent valencià: expressions amb noms de plantes

La setmana passada vos presentava una entrada sobre lèxic botànic, concretament noms d'arbres, ací podeu veure la publicació. Ara continuem amb expressions relacionades amb plantes.

Mudat com un margalló
Fotogrefia extreta d'ací

Molt mudat, molt ben vestit, també "com un garballó".

Ex.:
- A mi m’agradaria que en lloc d’eixes camisoles, eixos pantalonots i eixes sabatotes, anares vestit com el teu cosí Josep, que sempre va mudat com un margalló.

Aquesta és una expressió usada sobretot en valencià.
El margalló és una palmera (Chamaerops humilis).

Enfilar-se com una carabassera
Fotografia extreta d'ací.

1 Créixer molt i ràpidament; fer-se amunt molt de pressa.

Ex.:
- El teu fill s’està enfilant com una carabassera; ben aviat serà tan alt com tu.

2 Irritar-se fàcilment.

Ex.:
- Per poca cosa s’enfila com una carabassera; no té gens de paciència.

Agafar-se com el gram 

Ser molt enganxadís, difícil de desempallegar-se’n. També: escampar-se com el gram, arrelar com el gram

Ex.:
«Les males paraules fan com l’agram: per tot arrelen i mai més es desnien» (V. Català, Solitud)

El gram (o agram o grama) és una planta herbàcia de la família de les gramínies (Cynodon dactylon), es cria per dins els camps sembrats i és molt tenaç i mala d’esvair, perjudicant molt les plantacions. Créixer com el gram vol dir ‘créixer molt de pressa’.

Tibat com un rave

Orgullós; es diu d’una persona molt estirada, molt satisfeta d’ella mateixa.

Ex.:
- D’ençà que és presidenta de la comunitat de veïns, va tibada com un rave.

Una expressió semblant és dret com un rave ‘enravenat, molt rígid, molt tibat’.

Ex.:
- Camina dret com un rave: sembla que no vulga saludar ningú.


Eixerit com un pèsol

Molt eixerit, despert.

Ex.:
- La teva filla és eixerida com un pèsol, quina gràcia que fa!

També: més eixerit (o més trempat) que un pèsol (o que un ginjol)



Tota la informació exteta de Rodamots, cada dia un mot. 

dimarts, 2 de maig de 2017

Aprenent valencià: noms d'arbres

Lèxic sobre  botànica, esta vegada alguns arbres:


Ullastre

Olivera silvestre, amb les branques punxoses i les fulles i els fruits més petits que els de l’olivera comuna, pròpia de les màquies mediterrànies de terres càlides (Olea europaea var. sylvestris). També: olivera borda, revell, bordís

Ex.:
- El fruit de l’ullastre, l'olivó, és una drupa verda que en madurar es torna negra. No és comestible ni serveix per a extreure’n oli.

Ginjoler


Arbret caducifoli de la família de les ramnàcies, de branques en ziga-zaga, fulles ovades o oblongues, dentades i d’un verd lluent, flors petites groguenques i fruit carnós, originari de l’Àsia central i cultivat pels seus fruits, els gínjols (Ziziphus jujuba).


Desmai

Arbre de la família de les salicàcies (Salix babylonica), d’escorça clivellada, de branques penjants, llargues i primes, i de fulles de color verd pàl·lid, originari de l’Àsia oriental, cultivat com a ornamental. També: plorador

Ex.:
- Les branques del desmai arriben a tocar a terra, per això rep aquest nom.

Alzina

Arbre monoic de la família de les fagàcies (Quercus ilex), de capçada espessa, de fulles d’un color verd fosc, que produeix glans (bellotes) com a fruit. Cal esmentar l’alzina de fulla llarga (Q. ilex subespècie ilex) i l’alzina de fulla curta (o carrasca) (Q. ilex subespècie rotundifolia).

Ex.:
- De la fusta d’alzina, molt dura, se’n fan eines i mànecs diversos. Durant molts anys també se n’ha fet carbó (carbó d’alzina).


Lledoner

Arbre caducifoli de la família de les ulmàcies (Celtis australis), de capçada arrodonida i densa, de fulles asimètriques, serrades i aspres i de fruits drupacis i comestibles, anomenats lledons.


La fusta flexible del lledoner s’ha utilitzat tradicionalment per a fer forques i mànecs d’eines diverses: destrals, aixades, corbelles, etc. També: llidoner, allidoner, llirorer, lledó, lladoner.

Més informació en Rodamots, cada dia un mot.  

dimarts, 25 d’abril de 2017

Aprenent valencià: va de campanes

Avui noms i expressions relacionats amb campanes:



gananing-gananang 

interj. Expressió que evoca el so d’una campana. També: ganing-ganang; ning-nang.

Ex.:
Es va sentir la campana, gananing-gananang!, i cessà la cridòria.

tritllejar 

v. Sonar les campanes amb tocs ràpids i seguits, en senyal de festa.

Ex.:
Les campanes del poble tritllejaven per l’inici de la festa major.

tintinabular 

adj. Relatiu o pertanyent a les campanes o al so que fan; que fa el so d’una campana.

Ex.:
Els gots que ens van regalar fan un so tintinabular molt bonic.

carilló 

m. 1 Joc de campanes afinades i disposades de manera que puguen formar una melodia o un conjunt harmònic.

2 Peça instrumental inspirada en la música de carilló.

esquella 

f. Campana petita, cilíndrica o quasi cilíndrica, com les que es posen al coll dels caps de bestiar que guien un ramat.


Hi ha diversos refranys en què apareixen les esquelles: 

«A la vaca vella, no li cal esquella» (val.), probablement vol dir que a qui és vell no fa falta localitzar-lo perquè no pot anar massa lluny; 
«Uns neixen amb estrella i altres neixen amb esquella»: vol dir que uns són sempre sortats i altres sempre dissortats; 
«Amanix les esquelles antes que les ovelles»: es diu per recomanar que es preparin les coses fins en els petits detalls (val.); 
«El bou sense esquella, prompte es perd» (Tortosa) (Diccionari català-valencià-balear).

Més informació en RodaMots, cada dia un mot. 

dimarts, 11 d’abril de 2017

Aprenent valencià: diverses locucions

Algunes locucions amb paraules que sols tenen sentit formant-ne part.

D'amagatotis

D’amagat, procurant no ser descobert. També: d’amagatons.
fotografia extreta d'ací

Ex. : 'Ho tenien prohibit, però hi van entrar d’amagatotis'.

De gairell

Obliquament, de costat. També: de gairó, de gaidó.

Ex. : 'Sempre porta el barret de gairell?


A l'engròs

1.  En gran quantitat (per oposició a a la menuda, al detall).

Ex. : 'Vendre a l’engròs. Comprar a l’engròs. Comerç a l’engròs'.

2 Deixant de banda els detalls.

Ex. : 'No sé pas ben bé com va anar: només m’ho han explicat a l’engròs'.

A bondó

En abundància, en gran quantitat. També: 'a balquena, a dojo'.




fotografia extreta d'ací
Ex.: 'En aquesta zona hi ha margallons a bondó'.   Una dita: 'A l’agost, most, i pel setembre figues a bondó'.

A deshora

A una hora intempestiva, quan no és el moment oportú.


Ex. : 'Pateix de l’estómac perquè sempre menja a deshora i capriciosament'.


Més informació en: Rodamots, cada dia un mot.

dilluns, 20 de febrer de 2017

Aprenent valencià: amb molt d'amor

Aquesta setmana paraules i expressions amb amor, molt d'amor ♥



 Enamoradís


Amor cortés

Concepció de les relacions amoroses enteses com un vassallatge feudal al servei de la dama.
http://rodamots.cat/amor-cortes/

Fer l'aleta

Esforçar-se a afalagar a les dones, rondar-les amb la intenció d’enamorar-les.
http://rodamots.cat/fer-laleta/

Petó

Acte de tocar amb els llavis algú o alguna cosa cloent-los en el moment del contacte i descloent-los tot seguit, en senyal d’afecció, salutació, reverència, etc.
http://rodamots.cat/peto/

Amoreta

Amor suau; persona estimada.
http://rodamots.cat/amoreta/

Gentilesa de Rodamots, cada dia un mot, http://rodamots.cat/

dijous, 9 de febrer de 2017

Aprenent valencià: sobre el fred

Avui, expressions i paraules relacionades amb el fred



Fa un fred que glaça la cua dels gossos

Locució per a expressar hiperbòlicament un fred molt intens.
Veure més ací. 

Quan el dia creix, el fred neix

Refrany meteorològic que al·ludeix al fred que es deixa sentir durant el mes de gener, mentre va allargant el dia. 
Veure més ací.

Penelló

Inflor de la pell causada pel fred, principalment a les mans, els peus i les orelles, acompanyada d’ardència i de picor i, a vegades, d’ulceració. També "prunyó".
Veure més ací.

Enrederar

El fred causa la rigidesa del cos o d’un membre. 
Veure més ací.

Gebrar

Dipositar-se gebre; gelar: "Aquesta nit gebrarà".
Veure més ací.

Gràcies a RodaMots, cada dia un mot.

Aprenent valencià: Reduplicacions

Les reduplicacions poden pertànyer a diverses categories gramaticals com, per exemple, adverbis, substantius o onomatopeies i, tal i com el seu nom indica, consisteixen en la repetició de dues estructures:

Catric-catrac 

m, onomatopeia del soroll que fa un objecte que va i ve pegant cops secs, com ara un teler, un tren, un sedàs, 
o del soroll que fan alguns talons o soles de sabates quan es camina o es balla, etc., i també del batec del cor. 

Exemple: 
- Ecatric-catrac del tren ens va anunciar la seua arribada.

Veure més ací.


Farrigo-farrago 

m, conjunt de coses mal ordenades, inconnexes, mal compreses.

Exemple:
- La teua habitació és un farrigo-farrago, ja cal que l’endreces abans que arribe la mare.

Veure més ací.


Coixim-coixam 

adv, coixejant lleugerament.
Exemple:
- Acostumava a anar coixim-coixam amunt i avall amb el seu bastó.

Veure més ací. 


Daixo-daixo 

adv, calmosament, a poc a poc, caminant lentament (és una expressió mallorquina). També "xano-xano".

Exemple:
- La dona ja era velleta i anava daixo-daixo cap a la font.

Veure més ací.


Xau-xau 

adv,

1 A poc a poc, lentament. 
També: tau-tau

Exemple:
- Camina xau-xau, sense cansar-se.

2 Així així, ni bé ni malament.

Exemple:
—Com et va la feina? —Xau-xau.

Veure més ací.

Gràcies  a la informació proporcionada per RodaMots, cada dia un mot.