diumenge, 21 de desembre de 2014

Moments, levitat breu


Aturem el rellotge d’etern retorn  (...)
Enric Sanç
'Levitat de l'ésser'. Les hores concèntriques (2013)
 

Moments
Un cabell llarg a l’arbitri de la brisa
Imatge obtinguda de la xarxa
un bri de blat a la deriva del rierol.
La fulla que cau de l’arbre
dibuixa una ziga-zaga.
Mentre, no puc evitar-ho,
un rumb en la mirada
i el pensament a la deriva.
Durant eixe precís moment
el temps s’atura,
et converteixes en levitat
i pots escoltar el teu interior...
fins que la llunyana campana
fa sonar un quart
                        levitat breu.
                          Carme

2 comentaris:

  1. Levitat breu que pot ser eterna, Carme. M'agrada el poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Calpurni,
      Tan de bo fos eterna per poder gaudir del que ens diu el nostre interior, però les interrupcions externes són moltes i eixe moment de connexíó amb tu mateix, quasi imperceptible, desapareix per qualsevol estímul i fa que caigues de nou a terra.
      Continuarem escrivint poesia, també podem trobar-hi la levitat.

      Elimina