dissabte, 23 de febrer del 2013

El llibre antic


Èpoques: romana, hel·lenística, cristiana...

Els romans començaren a utilitzar, sobre tot els escolars, unes tauletes encerades sobre les que s’escrivia amb un punxò de fusta d’ivori o d’os que era anomenat stilus o graphium.
La forma del llibre a l’època hel·lenística era la del rotllo, només s’escrivia per una cara i el lector es passava tota l’estona desenrotllant-lo conforme anava llegint i enrotllant la part ja llegida, de manera que per a llegir de nou una part calia acabar el que quedava del rotllo. El material utilitzat de papir, una planta del delta del riu Nil.
El govern egipci va prohibir l’exportació del papir, per la por a la mancança de la matèria prima, i es va començar a utilitzar el pergamí. Aquest material fou el que es feu més comú a principis de l’era cristiana. A Pèrgam s’elaborava el pergamí de més qualitat, allí es va inventar el procediment per l’elaboració: es tractava la pell de l’animal per a fer-la més adequada a l’escriptura.
Entre els segles II i IV d. de C. es va produir un fet molt significatiu per a la història del llibre: la desaparició gradual del rotllo en favor de l’aparició del còdex (códice), una forma de llibre més pareguda a l’actual. Es tractava d’un conjunt de quaderns formar al doblegar les fulles i cosir-les entre elles. Hi hagueren alguns de papir però s’imposaren els de pergamí.

Per últim, el paper començà a utilitzar-se, des del s. XII, per als còdex. La seua invenció s’atribueix als xinesos, que ja el fabricaven al s. I d. de C. La tècnica de fabricació arribà als àrabs sobre el s. VIII i es va difondre per tot el món islàmic. Com a consequència de l'ocupació  d'Espanya pels àrabs, les primeres fàbriques que van sorgir a Europa estaven a Xàtiva i a Córdoba. Mitjançant Al·Andalus va passar a la resta del continent al s. XII. Aquest nou material era més econòmic que el pergamí i per a fabricar-lo, primerament, s’utilitzaven draps de cànem o lli fins a convertir-los en una pasta homogènia que es posava dins d’un motlle, es secava, s’encolava i s’allisava fins a convertir-la en paper. La fusta s’emprà al s. XIX.
La major quantitat d'obres transmeses des de l'antiguitat van ser copiades i manuscrites pels monjos medievals dels s. IX i X, l'imperi Bizantí va ser un dels principals recolectors culturals. Les obres s'han transmés així al llarg de segles passant per diferents circumstàncies, han pogut ser alterades per diferents copistes o poden haber perdut parts o fragments... però hi han segut transmeses.

2 comentaris:

  1. Carmen, molt interessant aquesta ressenya que ens fas del llibre antic.

    ResponElimina
  2. Gràcies, en el primer curs a la facutat vaig tenir una assignatura sobre transmissió i recepció de la cultura clàssica fins a l'actualitat que va ser molt interessant. Aquesta ressenya és una petita mostra de totes les coses interessants que hi vaig descobrir.

    ResponElimina