dissabte, 21 de setembre de 2013

Mans II

                                                            Per a Amparo, 
                                                            que cuida amb amor.                                                                                                                     


Ara seré jo per tu
Imatge de la xarxa

Diuen que si no recordes no eres,
ara jo seré per tu.
De menut m’acompanyaves als llocs,
tenies por que em perdera,
ara ho faig jo per tu, jo t’acompanye.
M’ajudaves a vestir-me,
ara ho faig jo per tu, jo et vist...
que difícil esdevé botonar un vestit,
cordar les sabates, passar una mànega...
aquests estranys forats
que algú ha posat a la roba.
De menut vas aprendre a parlar,
a caminar, a poc a poc
dia darrere dia...
ara desaprens a fer-ho,
al compàs dels dies que passen
un darrere l’altre, de nou,
però ara en un compte enrere.
Sé quin final tindrà aquesta història,
tu no...
el teu oblit quotidià fa que l’ànima no patisca,
al menys la teua no,
en canvi, el teu cos sí...
i aquell que està al teu costat,
el que t’ajuda, el que et guia,
el que et mira, el que recorda per tu...
intenta portar-ho amb la millor cara,
la dels diumenges,
rentada i vestida amb l’amor que et professa.


                                   Carme

8 comentaris:

  1. Ahir al escoltar-lo ja em vaig emocionar, hui llegint-lo encara més. Tendre i dur al mateix temps, preciós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, M.J.

      M'agrada, m'algrat que el tema és dur, que el meu poema provoque emocions.

      Ens veiem

      Elimina
  2. Molt bonic Carme. Són tan lluny i tan prop alhora, i tan doloroses les dues coses per no ser juntes.

    ResponElimina
  3. Tendre poema, Carme. La vida sense vida és molt dura. Al meu facebook publique hui un poema que vaig escriura fa un any sobre el tema.
    Salut i poesia!

    ResponElimina
  4. Quines paraules més boniques hi has posat a una situació tan dura. M'encanta Carme. Quina decoberta!!

    ResponElimina
    Respostes

    1. M'alegre de rebre notícies de tant en tant de poemes que ja fa algun temps que he escrit, tormen els sentiments i les sensacions de nou.
      Molt agraïda que hages trobat una estona per llegir-lo.
      Abraçada

      Elimina