dimarts, 25 d’abril del 2017

Aprenent valencià: va de campanes

Avui noms i expressions relacionats amb campanes:



gananing-gananang 

interj. Expressió que evoca el so d’una campana. També: ganing-ganang; ning-nang.

Ex.:
Es va sentir la campana, gananing-gananang!, i cessà la cridòria.

tritllejar 

v. Sonar les campanes amb tocs ràpids i seguits, en senyal de festa.

Ex.:
Les campanes del poble tritllejaven per l’inici de la festa major.

tintinabular 

adj. Relatiu o pertanyent a les campanes o al so que fan; que fa el so d’una campana.

Ex.:
Els gots que ens van regalar fan un so tintinabular molt bonic.

carilló 

m. 1 Joc de campanes afinades i disposades de manera que puguen formar una melodia o un conjunt harmònic.

2 Peça instrumental inspirada en la música de carilló.

esquella 

f. Campana petita, cilíndrica o quasi cilíndrica, com les que es posen al coll dels caps de bestiar que guien un ramat.


Hi ha diversos refranys en què apareixen les esquelles: 

«A la vaca vella, no li cal esquella» (val.), probablement vol dir que a qui és vell no fa falta localitzar-lo perquè no pot anar massa lluny; 
«Uns neixen amb estrella i altres neixen amb esquella»: vol dir que uns són sempre sortats i altres sempre dissortats; 
«Amanix les esquelles antes que les ovelles»: es diu per recomanar que es preparin les coses fins en els petits detalls (val.); 
«El bou sense esquella, prompte es perd» (Tortosa) (Diccionari català-valencià-balear).

Més informació en RodaMots, cada dia un mot. 

dimarts, 11 d’abril del 2017

Aprenent valencià: diverses locucions

Algunes locucions amb paraules que sols tenen sentit formant-ne part.

D'amagatotis

D’amagat, procurant no ser descobert. També: d’amagatons.
fotografia extreta d'ací

Ex. : 'Ho tenien prohibit, però hi van entrar d’amagatotis'.

De gairell

Obliquament, de costat. També: de gairó, de gaidó.

Ex. : 'Sempre porta el barret de gairell?


A l'engròs

1.  En gran quantitat (per oposició a a la menuda, al detall).

Ex. : 'Vendre a l’engròs. Comprar a l’engròs. Comerç a l’engròs'.

2 Deixant de banda els detalls.

Ex. : 'No sé pas ben bé com va anar: només m’ho han explicat a l’engròs'.

A bondó

En abundància, en gran quantitat. També: 'a balquena, a dojo'.




fotografia extreta d'ací
Ex.: 'En aquesta zona hi ha margallons a bondó'.   Una dita: 'A l’agost, most, i pel setembre figues a bondó'.

A deshora

A una hora intempestiva, quan no és el moment oportú.


Ex. : 'Pateix de l’estómac perquè sempre menja a deshora i capriciosament'.


Més informació en: Rodamots, cada dia un mot.