Aprenent valencià: Accidents geogràfics

Noms d'accidents geogràfics

Barranc

1 Excavació profunda que fa l’aigua de la pluja en la terra, especialment en materials fàcils d’erosionar.


2 Torrent entre roques i timbes.

Exemple:

«Vora el barranc dels Algadins, / hi ha uns tarongers de tan dolç flaire / que, per a omplir d’aroma l’aire, / no té lo món millors jardins», fan uns versos de Teodor Llorente («Vora el barranc dels Algadins», 1909).

Alfac

Banc d’arena format en l’embocadura d’un riu.

Exemple:
Els alfacs de l’Ebre.

Afrau

Congost; fondalada o pas estret i no gaire llarg, entre

dues muntanyes o penyals.

Exemple:
Un poble encaixonat en una afrau.

Caldera

Depressió d’origen volcànic, d’una forma més o menys el·líptica

o circular, de parets abruptes i de fons gairebé pla.

Exemple:
Les calderes generalment són de grans dimensions; la del volcà

Aso-San, al Japó, per exemple, fa 17 × 25 km.

Timba

Precipici.

Exemple:
Les timbes del massís de Montserrat.




Gràcies de nou a Rodamots, cada dia un mot. 

Aprenent valencià amb Roma...

En esta entrada compartiré alguns mots relacionats amb el prefix rom. 

Romanç 

El romanç de Tristan i Isolda

1. m. LING. Llengua derivada del llatí.

2. m. Assumpte, història o conversació que resulta impertinent, que cansa per repetitiu, que no interessa.

Exemple:

- Sempre està amb el mateix romanç.

3. m. pl. Excuses, històries o dilacions.

Exemple:

- No em vingues amb romanços i fes el que t'he manat. Deixa't estar de romanços i anem al gra.

4. m. LIT. Relat novel·lesc extens, en vers o en prosa, de les aventures d'un heroi.

Romancer    

adj. 
1 Relatiu o pertanyent al romanç, als romanços.

2 Amic d’anar amb romanços, històries llargues i importunes, dilacions.

També es diu d’una persona que parla molt, que sempre que et veu pel carrer t’agafa per contar-te alguna cosa, etc.

Exemple:  

- No sigues tan romancer i dina, que se’ns farà tard.

Etimologia:
De romanç, del llatí romanice, ‘a la romana’, aplicat als parlars de les nacions romanitzades, estès després a les obres escrites en llengua romànica de caràcter narratiu i atractiu per al poble senzill.

Romancejar 

Anar amb romanços, amb excuses i dilacions; fer actes propis d’una persona romancera.

Exemples:
- Li tocava fer-ho a ell, però romancejava tot esperant que ho encomanaren a algú altre.

- El xiquet s’endarreria i romancejava en lloc d’ajudar-lo.

Arromançament 

Imatge extreta d'ací

Acció d’arromançar, que és posar en romanç o llengua vulgar romànica (allò que és escrit en una llengua clàssica).

Exemple:
- El primer llibre en prosa que va escriure era un arromançament lliure de les Odes d’Horaci.

Romiatge

Peregrins de les Useres.
Imatge extreta d'ací

Pelegrinatge, especialment la que es fa per devoció a un santuari.

Exemple:
- Els pelegrins de les Useres fan un romiatge des del seu poble fins al santuari de Sant Joan de Penyagolosa.

Per extensió, s’usa també per indicar l’acció d’anar d’un lloc a l’altre buscant o resolent alguna cosa.

Exemple:
El romiatge que han de fer els immigrants per a aconseguir els permisos de residència i treball.

Romana

Balança rudimentària de braços desiguals, en què el cos que es pesa es col·loca a l’extrem del braç menor i s’equilibra amb un pes que es fa córrer al llarg del braç major.

Etimologia:

D’origen incert, probablement del llatí tardà o vulgar (libra) romana, ‘(balança) de Roma’, anomenada abans libra campana, ‘balança de la Campània’, que resultava equívoc per homonímia amb campana.

Gràcies de nou a Rodamots, cada dia un mot.