En esta entrada compartiré alguns mots relacionats amb el prefix
rom.
Romanç
|
El romanç de Tristan i Isolda |
1. m. LING. Llengua derivada del llatí.
2. m. Assumpte, història o conversació que resulta impertinent, que cansa per repetitiu, que no interessa.
Exemple:
- Sempre està amb el mateix romanç.
3. m. pl. Excuses, històries o dilacions.
Exemple:
- No em vingues amb romanços i fes el que t'he manat. Deixa't estar de romanços i anem al gra.
4. m. LIT. Relat novel·lesc extens, en vers o en prosa, de les aventures d'un heroi.
Romancer
adj.
1 Relatiu o pertanyent al romanç, als romanços.
2 Amic d’anar amb romanços, històries llargues i importunes, dilacions.
També es diu d’una persona que parla molt, que sempre que et veu pel carrer t’agafa per contar-te alguna cosa, etc.
Exemple:
- No sigues tan romancer i dina, que se’ns farà tard.
Etimologia:
De romanç, del llatí romanice, ‘a la romana’, aplicat als parlars de les nacions romanitzades, estès després a les obres escrites en llengua romànica de caràcter narratiu i atractiu per al poble senzill.
Romancejar
Anar amb romanços, amb excuses i dilacions; fer actes propis d’una persona romancera.
Exemples:
- Li tocava fer-ho a ell, però romancejava tot esperant que ho encomanaren a algú altre.
- El xiquet s’endarreria i romancejava en lloc d’ajudar-lo.
Arromançament
Acció d’arromançar, que és posar en romanç o llengua vulgar romànica (allò que és escrit en una llengua clàssica).
Exemple:
- El primer llibre en prosa que va escriure era un arromançament lliure de les Odes d’Horaci.
Romiatge
|
Peregrins de les Useres.
Imatge extreta d'ací |
Pelegrinatge, especialment la que es fa per devoció a un santuari.
Exemple:
- Els pelegrins de les Useres fan un romiatge des del seu poble fins al santuari de Sant Joan de Penyagolosa.
Per extensió, s’usa també per indicar l’acció d’anar d’un lloc a l’altre buscant o resolent alguna cosa.
Exemple:
El romiatge que han de fer els immigrants per a aconseguir els permisos de residència i treball.
Romana
Balança rudimentària de braços desiguals, en què el cos que es pesa es col·loca a l’extrem del braç menor i s’equilibra amb un pes que es fa córrer al llarg del braç major.
Etimologia:
D’origen incert, probablement del llatí tardà o vulgar (libra) romana, ‘(balança) de Roma’, anomenada abans libra campana, ‘balança de la Campània’, que resultava equívoc per homonímia amb campana.