Aprenent valencià: expressions amb noms de plantes

La setmana passada vos presentava una entrada sobre lèxic botànic, concretament noms d'arbres, ací podeu veure la publicació. Ara continuem amb expressions relacionades amb plantes.

Mudat com un margalló

Fotogrefia extreta d'ací

Molt mudat, molt ben vestit, també "com un garballó".

Ex.:
- A mi m’agradaria que en lloc d’eixes camisoles, eixos pantalonots i eixes sabatotes, anares vestit com el teu cosí Josep, que sempre va mudat com un margalló.

Aquesta és una expressió usada sobretot en valencià.
El margalló és una palmera (Chamaerops humilis).

Enfilar-se com una carabassera

Fotografia extreta d'ací.

1 Créixer molt i ràpidament; fer-se amunt molt de pressa.

Ex.:
- El teu fill s’està enfilant com una carabassera; ben aviat serà tan alt com tu.

2 Irritar-se fàcilment.

Ex.:
- Per poca cosa s’enfila com una carabassera; no té gens de paciència.

Agafar-se com el gram 

Ser molt enganxadís, difícil de desempallegar-se’n. També: escampar-se com el gram, arrelar com el gram

Ex.:
«Les males paraules fan com l’agram: per tot arrelen i mai més es desnien» (V. Català, Solitud)

El gram (o agram o grama) és una planta herbàcia de la família de les gramínies (Cynodon dactylon), es cria per dins els camps sembrats i és molt tenaç i mala d’esvair, perjudicant molt les plantacions. Créixer com el gram vol dir ‘créixer molt de pressa’.

Tibat com un rave

Orgullós; es diu d’una persona molt estirada, molt satisfeta d’ella mateixa.

Ex.:
- D’ençà que és presidenta de la comunitat de veïns, va tibada com un rave.

Una expressió semblant és dret com un rave ‘enravenat, molt rígid, molt tibat’.

Ex.:
- Camina dret com un rave: sembla que no vulga saludar ningú.

Eixerit com un pèsol

Molt eixerit, despert.

Ex.:
- La teva filla és eixerida com un pèsol, quina gràcia que fa!

També: més eixerit (o més trempat) que un pèsol (o que un ginjol)

Tota la informació exteta de Rodamots, cada dia un mot. 

Aprenent valencià: noms d'arbres

Lèxic sobre  botànica, esta vegada alguns arbres:

Ullastre

Olivera silvestre, amb les branques punxoses i les fulles i els fruits més petits que els de l’olivera comuna, pròpia de les màquies mediterrànies de terres càlides (Olea europaea var. sylvestris). També: olivera borda, revell, bordís

Ex.:

- El fruit de l’ullastre, l'olivó, és una drupa verda que en madurar es torna negra. No és comestible ni serveix per a extreure’n oli.

Ginjoler

Arbret caducifoli de la família de les ramnàcies, de branques en ziga-zaga, fulles ovades o oblongues, dentades i d’un verd lluent, flors petites groguenques i fruit carnós, originari de l’Àsia central i cultivat pels seus fruits, els gínjols (Ziziphus jujuba).

Desmai

Arbre de la família de les salicàcies (Salix babylonica), d’escorça clivellada, de branques penjants, llargues i primes, i de fulles de color verd pàl·lid, originari de l’Àsia oriental, cultivat com a ornamental. També: plorador

Ex.:

- Les branques del desmai arriben a tocar a terra, per això rep aquest nom.

Alzina

Arbre monoic de la família de les fagàcies (Quercus ilex), de capçada espessa, de fulles d’un color verd fosc, que produeix glans (bellotes) com a fruit. Cal esmentar l’alzina de fulla llarga (Q. ilex subespècie ilex) i l’alzina de fulla curta (o carrasca) (Q. ilex subespècie rotundifolia).

Ex.:

- De la fusta d’alzina, molt dura, se’n fan eines i mànecs diversos. Durant molts anys també se n’ha fet carbó (carbó d’alzina).

Lledoner

Arbre caducifoli de la família de les ulmàcies (Celtis australis), de capçada arrodonida i densa, de fulles asimètriques, serrades i aspres i de fruits drupacis i comestibles, anomenats lledons.

La fusta flexible del lledoner s’ha utilitzat tradicionalment per a fer forques i mànecs d’eines diverses: destrals, aixades, corbelles, etc. També: llidoner, allidoner, llirorer, lledó, lladoner.

Més informació en Rodamots, cada dia un mot.