Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris altres autors. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris altres autors. Mostrar tots els missatges

dijous, 26 de gener del 2017

Altres autors: sobre arracades


(...) porta'm
brodat a la teva brusa
o pintat en el teu somriure vermell.
Gronxa'm
de les teves arracades.
Volta'm amb els teus anells.
Deixa'm venir amb tu, deixa'm venir.
Deixa'm anar on vas (...)

              Joan Manuel Serrat. Menuda.



***********************************



A frec de pell 

arracades que ballen 

delirant tic-tac.


                      Pura Peris, “Sexe”. Tasts de vida, 2014.

dissabte, 22 d’octubre del 2016

Altres autors: Antoni Ferrer

Preludi de pluja       
Imatge extreta de la Xarxa
               
  

Quan queia pels envans
interiors
el plany de tu,
lleuger adolescent
damunt l’ampit,
deixava que la pluja
em retornara el món.

I avui, sota altra pluja,
enmig de la maror meridiana,
de tu i de mi ja nues les parets, i el temps ja nu,
s’enlairen i se’m claven
obscurs fullams de xops, salzes verídics,
taurons de nàufrag, illes coral·lines i palmeres
reals com claus cremants, com maltractades
fustes fermes de nàufrag.
I, com ahir, m’agarre
al meu dolor de tu, que em bat i em funda.

Ja nus els barandats
interiors,
i el plany ja nu,
per les quatre parets
de l’ànima m’escole.
I plou. Però, no torna.

No torna aquella pluja.

 Antoni Ferrer i Perales. Bagatel·les. Ed. La Forest d’Arana. 1990

dijous, 18 de febrer del 2016

Altres autors: Maria Mercè Marçal

A l'atzar agraïsc una cosa, entre altres, haver descobert la poesia per gaudir de versos com aquests de Maria Mercè Marçal.

Imatge extreta d'aquesta web.


DIVISA

A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.


                                    (Cau de llunes)
                                   
MARIA-MERCÈ MARÇAL

dijous, 26 de novembre del 2015

Altres autors: Olga Xirinacs


Ja fa uns mesos que vaig conèixer la poesia d'Olga Xirinacs (olgaxirinacs.blogspot.com.es). Juntament amb alguns companys del grup de poetes de la comarca, Lletraedeta,  i els xiquets de 5é B del CEIP El Campés vam fer un taller de poesia i va ser tot un goig veure'ls llegint els poemes d'Olga agafant el llibre de l'obra completa, ben gros per cert, d'aquesta autora sublim i recitant els seus poemes.

Molts amants de la poesia, i la literatura en general, estan reividicant per a aquesta escriptora el reconeixement del Premi d'Honor de les Lleltres Catalanes. Hi ha un grup al Facebook molt actiu amb aquesta intenció, veure aquí.

Avui he llegit un article de l'escriptora Clara Simó en el qual, entre altres coses, escriu:

"què passa amb Olga Xirinacs? Per què aquesta dona que guanyava tots els premis, que era considerada un puntal de la nostra literatura, ara es veu silenciada fins al deliri? Com és possible que un llibre com aquest no hagi tingut ni una sola ressenya en cap publicació? Una raresa, i un luxe, per a una literatura, per què és així menystinguda i silenciada?Què ens passa? Les administracions són sordes, o només tenen orelles quan esperen beneficis electorals? Els manaires de la cultura, han de silenciar les grans veus perquè sentim les petites, que altrament no travessarien ni el carrer de sa casa?"

Article editat a elSingulart.cat el 16/06/2010 per Isabel Clara Simó, 
OLGA XIRINACS, MIL PÀGINES EN VERS 

Gaudiu d'aquest preciós poema i reivindiqueu el reconeixement per aquesta autora:


TU,  DES DEL MAR, PUJARÀS COM LA BOIRA


                 “És un déu qui m’ha donat aquests lleures.”
                 VIRGILI  - Bucòlica I
                          
Imatge de la xarxa

Setembre avança amb tu, amorós de boira,
s’anuncia amb un deix melancòlic
i fa el primer somriure sobre els camps,
com qui amida la casa tancada
on, arribat l’estiu, va ser feliç.
Poeta enamorat d’imatges oblidades
et diria que és bell, setembre, coronat d’arboç,
com un amant impacient de tu.
Canten abellerols i l’aire és dolç
quan les baies maduren
i la molsa prepara l’estada
dels visitants nocturns.
Quieta, la tarda aviva el meu desig
per l’amor que s’acosta:
tu, des de mar, pujaràs com la boira
per adormir-te amb mi.
Setembre, el dels retorns
a les velles i noves estances,
on el pas dels meus ulls sobre els llibres
i la conversa entre els teus llavis
es detura un moment a les flames
i reviu els colors del desfici.

No el temps, sinó la pausa, voldria,
que ens fa eterns.
***
Olga Xirinacs “Llavis que dansen”. Premi Carles Riba 1987.
Publicat també en el seu blog: olgaxirinacs.blogspot.com.es

divendres, 31 de juliol del 2015

NERUDA, Nua

Pintura d'Eduardo Naranjo

Nua eres tan simple com una de les teues mans,
llisa, terrestre, mínima, rodona, transparent,
tens línies de lluna, camins de poma,
nua eres prima com el blat nu.

Nua eres blava com la nit en Cuba,
tens enfiladisses i estels als cabells,
nua eres rodona i groga
com l'estiu en una església d'or.

Nua eres menuda com una de les teues ungles,
corba, subtil, rosada fins que neix el dia
i et fiques al subterrani del món

com en un túnel llarg de vestits i treballs:
ta claredat s'apaga, es vesteix, es desfulla
i altra vegada torna a ser una mà nua.


                                                          Traducció de Carme Raimundo
                                                            del poema Desnuda de Pablo Neruda 


Desnuda eres tan simple como una de tus manos,
lisa, terrestre, mínima, redonda, transparente,
tienes líneas de luna, caminos de manzana,
desnuda eres delgada como el trigo desnudo.

Desnuda eres azul como la noche en Cuba,
tienes enredaderas y estrellas en el pelo,
desnuda eres redonda y amarilla
como el verano en una iglesia de oro.

Desnuda eres pequeña como una de tus uñas,
curva, sutil, rosada hasta que nace el día
y te metes en el subterráneo del mundo

como en un largo túnel de trajes y trabajos:
tu claridad se apaga, se viste, se deshoja
y otra vez vuelve a ser una mano desnuda.
                                                                    
                                                                                    Pablo Neruda



dijous, 9 de juliol del 2015

Altres autors: Antoni Ferrer

Tal i com diu Antoni Ferrer, autor del poema que vos pose a continuació i membre del col·lectiu Lletradedeta:

«les anomenades Variacions Goldberg, de J. S. Bach, en les quals la bellesa aconseguida és, en veritat, l'esplendor que dóna forma, potser en estat pur, a la matèria del so.»

Aquest poema, Ària, està publicat al poemari Variacions Goldberg (Ària amb variacions per a la recreació de l'esperit) precedida de Sis bachianes.
Col·lecció «Poesia Edicions de la Guerra» de l'Editorial Denes, 2015.


Ària


Diràs la vida,
                        i et serà ventada.
Diràs el vent,
                        i no en mouràs ni el nom.
Diràs el foc,
                      i et quedaràs en sendra.
Diràs la terra,
                         i et serà cavada.
Diràs la pluja,
                          i no vindrà la pluja.
Diràs el bes,
                      i no han d'ardre domassos.
Diràs tempesta,
                             i et fondràs en eco.
Diràs la llum,
                         i et cobriran les ombres.
Diràs el dia,
                      i no hi haurà ja albada.
Diràs amor,
                      i et tancaran la boca.
Diràs no-res,
                        i et cremaran les cendres.
T'haurà dit ja la vida.
                                       Callarà la vida.
S'haurà fet el silenci,
                                      la forma del final i del principi,
On podràs escoltar
                                   el so que tems i esperes,
La tuba que et commine,
                                             la veu que et cride a l'ésser,
I esdevindràs silenci,
                                       mitja hora de silenci.
El silenci on pre-eres
                                       abans de la paraula.
I un dia, en el silenci,
                                       seràs dit en silenci.
I et dirà la paraula
                                  que et recorda en silenci,
L'alé que t'aleteja
                                i que et cova en silenci,
El si que t'enbolcalla
                                      i et conforma en silenci,
La flama que i·lumina
                                         el buit pur del silenci.
Només dins del silenci
                                         podràs sentir la música.
I en tu resonarà
                             tot el cant del silenci,
La vida de la vida,
                                 la plenitud de l'ària.


                           Antoni Ferrer, 2015

diumenge, 8 de març del 2015

Pintant poemes

Organitzat pel col•lectiu d'escriptors del Camp de Túria, Lletra Edeta i amb la col•laboració de la Universitat de València i l'Ajuntament de l'Eliana, el passat cap de setmana celebràvem l'homenatge a Antoni Ferrer amb el llibre  Els déus no abandonen Antoni, Onada Edicions. Benicarló, 2015. Director de la col•lecció de poesia: Enric Sanç. Il•lustrador: Àngel Carreras.

Jo he tingut el plaer de participar amb aquest poema, Si poguera..., que va néixer després de llegir un dels poemes d'Antoni.

Si pogueres, almenys, fer etern el malson de la fuita
del blau cel i de l’or esvaint-se entre els dits i caient-te
de les mans (...)

Antoni Ferrer. Cronos, Cant espiritual. 1992


Il·lustració d'Àngel Carreras Devis,
feta expressament per al poema.
Si poguera pintar aquest poema
brollaria entre la llum, la foscor,
acariciant els colors de l’ocàs.
I si poguera dominar el temps
convertiria cada instant fugaç
en un encendre i un apagar eterns.
Petites habilitats reservades.

Ara puc intentar escriure versos,
llegir-los,  escoltar mentre altres lligen,
sentir què es remou per dintre i per fora:
el so germina entre lletres, paraules
en un breu instant que esdevindrà etern.

                         Carme, 2015

diumenge, 8 de febrer del 2015

Altres autors. O: Llibre d'hores

 
00
Després de la paraula tot fou paraula. I abans de la
 pintura? Abans de la pintura fou el gest i la branca
estellada. Les curvatures dels cossos celestes. El ritme
de la calma. Els galfons grinyoladors del temps. El vent. El vent.
El vent. No l'escolteu? La ganiveta del celistre.
Les arrels tuberoses de les dàlies. L'ull que omple la
mirada. La tos. No els mots. La tos. Una foscor pura. Les
veus de l'aliret. Les muntanyes immòbils. El gemec de les
magranes ferides. L'àngel en trànsit que mai no veurem.
(...)
Joan Navarro, O: Llibre d'hores, 2014.

O: Llibre d'hores, editat per Edicions 96, consta de 67 imatges que pertanyen a un quadern de pintures acríliques realitzades per Pere Salinas i 67 poemes escrits per Joan Navarro.
 
Normalment aquests tipus de treballs conjunts solen nèixer d'una série de poemes que inspiren a l'artista a pintar. Però, en aquest cas, és un quadern de pintures de Pere Salinas — O — que provoca una sèrie de poemes —Llibre d’hores—, en què Joan Navarro reflexiona sobre l’escriptura, la pintura, o el mateix poema.


Traducció i poesia, dos temes que m'apassionen


A més a més, el llibre també conté, en les pàgines del final, les traduccions de tots els poemes al castellà, al portugués, a l'talià i a l'anglés (també al francés). Curiosament les quatre llengües, a més del català, que estic estudiant, quina casualitat que haja vingut a parar a les meues mans amb totes aquestes coincidències.
He començat aquesta ressenya amb el primer poema del llibre. Quan l'he llegit en veu alta he notat com les paraules brollaven amb una força que no esperava per a ser la primera volta que el llegia, deu ser la força amb la qual estan escrites.
Recomane contemplar les il·lustracions i llegir i rellegir els poemes (ja se sap que cada volta que es llig un poema hi trobes matisos diferents); un llibre que per a mi és una obra d'art i una joia per a conservar amb cura.
 
Poema i il·lustració 35:
 
Traçar les ombres transparents damunt l'arena.
Refer el dibuix, repetir-lo. Perfilar després, no
l'ombra, no el seu nom: el repòs de l'aire, les
escates del peix que remunta el riu de la llum,
la mateixa llum que ja no és llum en dibuixar-la.

 
 
Traçar as sombras transparentes sobre a areia.
Refazer o desenho, repetilo. Perfilar depois, nao
a sombra, nao o seu nome: o repouso do ar, as
escamas do peixe que remonta o rio da luz,
a mesma luz que já nao é luz ao desenhá-la.
 
Tracciare le ombre trasparenti sulla sabbia.
Rifaire il disegno, ripeterlo. Profilare poi, non
l'ombra, non il suo nome: il riposo dell'aria, le
squame del pesce che risale il fiume della luce,
la stessa luce che non è piu luce nel dipingerla.
 
To trace the tranparent shadows on the sand.
To redo the drawing, repeat it. Then to outline it, not
the shadow, nor its name: the repose of the air, the
scales of the fish that goes up the river of light,
the same light that is no longer light once drawn.
 
Joan Navarro (poema), Pere Salinas (pintura)
 O: Llibre d'hores, 2014
Traduçao em portugués de Joan Navarro e Christian Porcar.
Traduzione in italiano di Beppe Fiorelli.
Translation into English by Pilar Segarra Bonet.
 
Gràcies a Jesús Giron, company poeta de Lletraedeta, per deixar-me el llibre; podeu visitar el seu blog El Cau de Calpurni.



dissabte, 12 de juliol del 2014

Altres autors: Antoni Ferrer

Antoni Ferrer i Perales (L’Alcúdia de Crespins, La Costera, 1943). Estudis de Filosofia i Teologia. Professor de Secundària. Membre, des de 1978, del Consell de redacció de la revista SAÓ i membre del CEL Centre d’Estudis Locals de l’Eliana del Camp de Túria.

Més informació sobre Antoni Ferrer en la ressenya que Enrique Sanç fa al seu blog Spill o llibre dels dies.


CRONOS


Despoblats, diluïts cansaments de neon i magenta,
els carrers i portals i avingudes de l’ànima resten
en penombra deserts i solius; roses mortes i gemmes,
i tresors vesperals i cançons i arracades pel terra. 

Si pogueres, almenys, fer etern el malson de la fuita
del blau cel i de l’or esvaint-se entre els dits i caient-te
de les mans, i del cor i del foc que volies perennes!
Si pogueres, almenys, esvanir-te i quedar-te pur somni! 

Mes, quan l’alba, sabràs que tot és i mamprén i termina
resolut orient que l’ocàs anticipa i apropa,
com reté l’hora baixa la llum i el perfil del topazi. 

I fatídica nit que segueix al desig i l’apaga,
Com el sol, pels cantons del migjorn, elimina les ombres.
Car el temps, per igual, dóna vida al desig i el devora.

 Antoni Ferrer. Cant espiritual, 1992
                                    
BUSQUES I ESFERA,
Poesia visual de Toni Prat

                                              

dijous, 16 de gener del 2014

Altres autors: Jesús Giron, Ales d'alosa de cel

El proper divendres 17 de gener, recitaré el poema Ales d'alosa de cel, del Libre de contemplació del poeta i company de Lletraedeta Jesús Giron, en la presentació que tindrà lloc a la Pobla de Vallbona. 
Es tracta d'un poema que em va captivar des de la primera lectura que en vaig fer. Tan sols fa un any que he començat a expressar-me amb la versatilitat de la poesia, al menys ho intente,  i Ales d'alosa de cel em va fer veure i llegir, en forma de poema, el sentiment que em proporciona la poesia, curiós i bonic:

                                                                                             Tot va començar
                                                                                             amb un desig de paraules.


                                                                                                       Josep Manel Vidal





Ales d'alosa de cel


Les mans se me’n volen cap al sol.
Se’m fan ales d’alosa de cel
quan sempre han estat
ales de terrerola.
Les meues mans
que sempre han niat a terra,
que sempre han viscut
en matolls, erms o guarets,
ara marxen esperançades
cap a la fragilitat de l’atzur
a la recerca del vers.
Només enyoraran
la ploma i el paper.


               Jesús Giron Araque

               Llibre de contemplació 
               Editorial Germania, 2013

dissabte, 4 de gener del 2014

Altres autors: Enric Sanç, L'amistat

Ja portava un temps volent publicar aquest poema d'Enric Sanç que vaig tenir el plaer de recitar durant la presentació del seu darrer poemari publicat per l'editorial Germanñia: Les hores concèntriques. Aprofitant les vancances de Nadal i uns dies de descans em posaré al dia amb totes les publicacions que vull fer.
Vos presente L'amistat, un poema on l'autor compara la relació del mariner i la mar amb la relació de l'amistat, bonica comparació. Totalment recomanat:

L’amistat

L’amistat és com l’home i el mar.
Com a éssers lliures
el pèlag és mirall
o l’spill, o llibre dels dies
                         que es plany.

Al submergir-te, com l’abraces,
indomable i salvatge,
i al seu fons trobes
les riqueses més fondes.

I malgrat tot, fa anys incomptables
que us baralleu sens treva.

La distància: una abraçada.

                   Enric Sanç

dimarts, 15 d’octubre del 2013

Altres autors: Jordi Guerola

Poema del company de LetraEdeta, Jordi Gerola. Va presentar el seu llibre, Amagatalls, el passat dia 4 d'octubre a Villanueva de Castellón i esperem amb ganes la presentació a l'Eliana. Podeu fer una passejada pel seu blog Llibres i poemes (a estones),
Que bonic o que trist...  és somiar en aquelles coses que no hem aconseguit encara en la vida, i aquest poema evoca aquesta mena de moments, tots tenim la nostra particular col·lecció de camins que recórrer, almenys és el que sent jo quan el llegisc:


Col·leccionava camins


Col·leccionava camins que es perdien entre muntanyes.
Quan els veia els enregistrava a la ment.
Imaginava que algun dia caminaria per ells
i que a l´altre costat d´on es perdia la visió
trobaria allò que no trobava dins seu.


Jordi Guerola

Dins d´AMAGATALLS (Editorial Germania 2013)

dimecres, 7 d’agost del 2013

Altres autors: Miquel Català

A poc a poc vaig descobrint xicotets fragments d'obres de poetes que escriuen en català, valencià, balear... tant se val, tots som germans de llengua... i m'adone, cada vegada més, que la nostra llengua és tan bonica que llegint poesia pots, fins i tot, escoltar la música que transmeten algunes paraules. Espere que els xicotets fragments que estic descobrint formen un bell i gran tapís, un collage en la meua memòria i que em nodrisquen de bellesa i musicalitat.
Avui he elegit, per a l'apartat d'Altres autors del meu blog, a Miquel Català i un poema que et fa viatjar a una meravellosa illa de la qual tinc molt bons records, i és per aquest motiu que l'he elegit. Vos deixe l'adreça del blog de Miquel Català, paga la pena: Lletres en xarxa; i si voleu gaudir d'una bona descripció de com sent i escriu aquest autor, vos convide a llegir un article al blog Un rebost de paraules, on Xelo IProu parla sobre Miquel Català.

EL poema:

TINC UNA NINA A MALLORCA

tinc una nina a Mallorca
tan bonica com sa lluna
una lluna mandarina
ella és sa cosa més fina

ara se sent vulnerable
nin non
ai quants besos que em demana
nin non
sa lluna rodona i plena
nin non
com ses illes tan salada

totes les illes de la mar
s'agafen de la mà
i li canten a Estellés


Miquel Català

de "Poemes de la nina mandarina"

dilluns, 29 de juliol del 2013

Altres autors: El cau de Calpurni

Vos deixe amb un poema del Cau de Calpurni, si entreu al seu blog llegiu també Ordalia, la primera part d'aquest que vos he posat ací, paga la pena: 

Ordalia (II)

Com l’aigua, esborre les teues petjades de l’arena.
Com la llum, envaïsc la teua ombra,
Cerque les pluges de tardor que inunden les teues rieres.
Prenc les teues mirades perdures i me les apropie.
Esborraria el teu nom de totes les pàgines.
Furtaria els teus desigs i els tancaria a la presó dels meus ossos.
Enterraria els teus sospirs en mastabes eternes.
Estimbaria tots els minuts pel rocam del temps.

            És la meua deliqüescència: absorbir-te.

dijous, 25 de juliol del 2013

Altres autors: Enric Sanç

Vos deixe amb un poema d'Enric Sanç que he agafat del seu blog: Espill o llibre dels dies.





AIRE

Sóc un ocell.
Com vol de l’esparver
prenc ton esguard.


Planege pels teus ulls
i abrande la paraula.

ES (Inèdit)