divendres, 26 d’abril del 2013

Editorials i Escriptors


Avui he assistit a una xarrada molt interessant de Manel Romero, secretari tècnic de l'AEPV (Associació d'Editors del País VAlencià), a la Universitat de València. No tinc imatges d'aquesta vegada però pose l'enllaç d'una altra ponència (del 2010) per a que pugueu veure'l i escoltar-lo si voleu:


Manel Romero ens ha presentat la pàgina web de l'AEPV i ens ha donat alguns consells per a aquells que comencem a escriure: quina és la millor manera per a "estar present" avui a dia, com adreçar-se a les editorials... bàsicament, a més d'escriure, cal estar present a les xarxes socials, com no: no tan sols escriure els relats propis a un blog sinó també publicar totes les experiències i els esdeveniments als quals assistim i també participar en grups en la xarxa; a més participar en premis literaris i conèixer el món editorial, és a dir si es vol que un editor tinga en compte el treball propi ens hem de molestar al menys a conèixer-lo també a ell, quines publicacions fa, com treballa, etc.

Gràcies a la professora Gemma Lluch que des de la seua asignatura de Literatura per a infants i joves ens ha donat l'oportunitat de conèixer a Manel.

diumenge, 14 d’abril del 2013

DE ROC A BOC


Ací està un dels contes que he presentat al concurs del grup mallorquí BOC  , el xicotet relat conta la història d'un nen que esdevé en un dels membres del grup musical.                                           

                                            De Roc a Boc


En Roc, un nin que caminava amb els peus nus mentre feia volar un estel de colors, alçava la vista i imaginava que caminava per damunt dels llaços de la cua de l’estel... llavors va ensopegar i rodolà:  “Ja m’ho deia la mare" –es va dir− "Si no mires endavant cauràs...” Mentre rodolava es va veure traslladat a un temps futur en què els dits de les mans eren els que caminaven per les tecles d’un piano, les cordes de l’estel eren ara les d’un violí  i les d’una guitarra i el vent  bufant feia sonar una flauta... "Mare",  –va pensar− "Que bé haver ensopegat".

                                                                                                                 Carme

Per escoltar la música que  inspira aquest conte: