Aglutinacions, déu-n'hi-do !!

Cal aclarir, en primer lloc, que algunes d'estes aglutinacions formen part del lleguatge col·loquial i no són normatives, excepte palplantat, que sí que es pot trobar en el diccionari normatiu.

Palplantat

Que està dret i immòbil com si estiguera clavat a terra:

- Au, mou-te! Què hi fas, aquí, palplantat?

- Vaig arribar tard i la vaig trobar palplantada allà on havíem quedat.

Etimologia: compost de pal (del llatí palus, mateix significat) i plantar (del llatí plantare).

Deunidó, deunidoret

Aglutinació de l’expressió déu-n’hi-do. Emprada per a manifestar la conformació, la suficiència i també en exclamacions ponderatives o emfàtiques per expressar la importància d'una cosa.

Aquesta paraula té dos problemes: definir-la i escriure-la. Abans s’escrivia déu n’hi do. El 2016 l’IEC va optar per afegir-hi guionets i normativament ara és: déu-n’hi-do. També hi ha la forma diminutiva, déu-n'hi-doret.
Alguns lingüistes, finalment, proposen aglutinar-la en deunidó, tot i que aquesta forma ara mateix no és normativa:

- Deunidó el fred que fa! Sembla que siguem a l’hivern.

- Per ser uns aficionats, deunidó que bé ho van fer. Al final tothom va aplaudir de valent.

Sisplau

S’usa en contextos informals o col·loquials. La forma normativa i formal és si us plau sense aglutinar (i les variants si et plau, si li plau, si els plau), S'utilitza per a demanar la col·laboració d’algú en una cosa que ens interessa:

- Dona’m un cop de mà, sisplau.

- Calleu, sisplau, que si no no puc sentir res.

Etimologia: aglutinació de si us plau, expressió derivada del verb plaure, del llatí placere, mateix significat. Més mots de la mateixa família són plaent, complaure, plàcid.

Encabat

Contracció d’en acabat, d’acabar. Col·loquial. Significa immediatament després, tot seguit:

- Encabat de sopar farem una partideta.

- Va fer una becadeta i encabat va anar a passejar.

Seguint la mateixa lògica es pot aglutinar encabant a partir de la variant: en acabant.
Etimologia: del llatí vulgar accapare, creació pròpia del romànic primitiu peculiar de les terres hispàniques i gàl·liques, derivat del llatí vulgar capu per caput.

Imatges extretes de la xarxa.

Paraules extretes de Rodamots

Més informació: http://rodamots.cat/tema/registres/llenguatge-col%c2%b7loquial/ 

Llims de vellut

Des d’aquesta presó, he observat cada dia com la vida de l’única rosa del roser s’esvaïa en un degoteig. El rosa rosenc ha anat apagant-se a poc a poc en el nostre refugi forçat, com la llibertat i el lliure arbitri de cadascú de nosaltres, fins quedar-se en estat latent als llimbs de vellut, expectant davant la incertesa d’allò desconegut. Però, fins i tot en l’ocàs podem descobrir bellesa, una bellesa efímera, i només podrem gaudir-ne les albors perquè abans que esclate en un esplendor passat ja s’haurà esvaït
            i nosaltres
nosaltres romandrem contemplant allò que ha passat i que ja no tornarà, mentre fixem el nostre esguard en un horitzó infinit de possibilitats, perquè la vida continua tot i que el nostre camí s’haja vist interromput durant un punt mort en el temps.

Carme Raimundo. Abril del 2020, durant el confinament.