Per a Amparo,
que cuida amb amor.
Ara seré jo per
tu
Diuen que si no
recordes no eres,
ara jo seré per
tu.
De menut
m’acompanyaves als llocs,
tenies por que em
perdera,
ara ho faig jo
per tu, jo t’acompanye.
M’ajudaves a
vestir-me,
ara ho faig jo
per tu, jo et vist...
que difícil
esdevé botonar un vestit,
cordar les
sabates, passar una mànega...
aquests estranys
forats
que algú ha posat
a la roba.
De menut vas
aprendre a parlar,
a caminar, a poc a
poc
dia darrere
dia...
ara desaprens a
fer-ho,
al compàs dels
dies que passen
un darrere
l’altre, de nou,
però ara en un
compte enrere.
Sé quin final
tindrà aquesta història,
tu no...
el teu oblit
quotidià fa que l’ànima no patisca,
al menys la teua
no,
en canvi, el teu
cos sí...
i aquell que està
al teu costat,
el que t’ajuda,
el que et guia,
el que et mira,
el que recorda per tu...
intenta portar-ho
amb la millor cara,
la dels
diumenges,
rentada i vestida
amb l’amor que et professa.
Carme