Ací està un dels contes que he presentat al concurs del grup mallorquí BOC , el xicotet relat conta la història d'un nen que esdevé en un dels membres del grup musical.
De Roc a Boc
En Roc, un nin que caminava amb els peus nus mentre feia volar un estel de
colors, alçava la vista i imaginava que caminava per damunt dels llaços de la
cua de l’estel... llavors va ensopegar i rodolà: “Ja m’ho deia la
mare" –es va dir− "Si no mires endavant cauràs...” Mentre rodolava es
va veure traslladat a un temps futur en què els dits de les mans eren els que
caminaven per les tecles d’un piano, les cordes de l’estel eren ara les d’un
violí i les d’una guitarra i el vent bufant feia sonar una
flauta... "Mare", –va pensar− "Que bé haver
ensopegat".
Carme
Carme
Per escoltar la música que inspira aquest conte:
Me gusta la ternura que despierta la imaginación de un niño. Son la inspiración de tantos cuentos, anécdotas.
ResponEliminaGracias , Pilar
ResponEliminaTienes razón, des de que nació mi hijo las experiencias que vivo con él son una fuente de alimentación para mi inspiración.