Trencadís

Tan se val quantes vegades mire el final d’aquesta pel·lícula, sempre em fa sentir un nus a la gola:

                                                                      Cinema Paradiso

                                                                      Giuseppe Tornatore, 1988

Les llàgrimes li queien,

mirava amb ulls d’infant

una imatge, i una altra...

Trossos desiguals d’un trencadís,

imatges compilades

amb cura que omplien 

buits  de curiositat

de ment àvida de xiquet,

convertit ara en home.

Esbalaït

           incrèdul

                      agraït...

Escenes vistes tantes voltes

amb ulls,

            cor

                d’adult...

i emmascarades  per la rutina,

eren ara clares

                    fresques

                               espontànies...

Torna infant! I mira

el que et van vedar.

                      Carme