Jo he tingut el plaer de participar amb aquest poema, Si poguera..., que va néixer després de llegir un dels poemes d'Antoni.
Si
pogueres, almenys, fer etern el malson de la fuita
del blau cel i de l’or
esvaint-se entre els dits i caient-te
de les mans (...)
Antoni Ferrer. Cronos,
Cant espiritual. 1992
brollaria entre
la llum, la foscor,
acariciant els
colors de l’ocàs.
I si poguera
dominar el temps
convertiria cada
instant fugaç
en un encendre i un
apagar eterns.
Petites
habilitats reservades.
Ara puc intentar
escriure versos,
llegir-los, escoltar mentre altres lligen,
sentir què es
remou per dintre i per fora:
el so germina entre lletres, paraules
en un breu
instant que esdevindrà etern.
Carme, 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada