Let no man steal your thyme, Que cap home us robe el timó
Es tracta d’una balada tradicional irlandesa que fa servir un simbolisme botànic per previndre les xiques joves dels perills dels "falsos amors". La peça fou documentada primerament sobre l’any 1689, encara que se n'han fet moltes versions posteriors. El timó simbolitza la virginitat; la rosa roja, la passió o l’amor romàntic; la ruda, el remordiment, i el salze, la fortalesa i la capacitat per adaptar-se.
Belles i tendres mosses, veniu
que en la flor de la vida esteu.
Guaiteu, guaiteu, i del vostre jardí cuideu
que cap home us robe el timó
que cap home us robe el timó.
Perquè quan el vostre timó desaparega
mai més de vosaltres cuidarà
i per tots llocs, on el timó s’ha malbaratat,
tot de ruda s’estendrà
tot de ruda s’estendrà.
El fill del jardiner esperava,
tres flors em va oferir:
una rosada, una blava i la de pur violeta
i el captivador roig, roig roser
i el captivador roig, roig roser.
Però vaig rebutjar el roser
i el salze em vaig quedar.
I el que tothom copsa a imaginar és
com el meu amat em va menysprear
i com el meu amat em va menysprear.
Que cap home us robe el timó, traducció de Carme Raimundo.
Come all you fair and tender girls
That flourish in your prime
Beware beware keep your garden fair
Let no man steal your thyme
Let no man steal your thyme
For when your thyme it is past and gone
He'll care no more for you
And every place where your thyme was waste
Will all spread over with rue
Will all spread over with rue
The gardener’s son was standing by
Three flowers he gave to me
The pink, the blue and the violet true
And the red, red rosy tree
And the red, red rosy tree
But I refused the red rose bush
And gained the willow tree
That all the world may plainly see
How my love slighted me
How my love slighted me.
Carey Mulligan performed this version of Let No Man Steal Your Thyme in the 2015 film adaptation of Far From The Madding Crowd, by Thomas Hardy (1840-1928).
La ruda està considerada herba fina, malgrat la seva olor. El cuc i papallona de la ruda són preciosos, vermells i negres.
ResponEliminaHola, Olga,
EliminaGràcies de nou per llegir el meu blog.
Bonica la teua referència sobre la ruda, bellesa en allò que es considera simple o fins i tot groller.