Preludi de pluja
Imatge extreta de la Xarxa
Quan queia pels
envans
interiors
el plany de tu,
lleuger
adolescent
damunt l’ampit,
deixava que la
pluja
em retornara el
món.
I avui, sota
altra pluja,
enmig de la maror
meridiana,
de tu i de mi ja
nues les parets, i el temps ja nu,
s’enlairen i se’m
claven
obscurs fullams
de xops, salzes verídics,
taurons de
nàufrag, illes coral·lines i palmeres
reals com claus
cremants, com maltractades
fustes fermes de
nàufrag.
I, com ahir,
m’agarre
al meu dolor de
tu, que em bat i em funda.
Ja nus els
barandats
interiors,
i el plany ja nu,
per les quatre
parets
de l’ànima
m’escole.
I plou. Però, no
torna.
No torna aquella
pluja.
Antoni Ferrer i Perales. Bagatel·les. Ed. La Forest d’Arana. 1990
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada