Recolectar tesoros

A todas las madres que han amamantado

 y lo han contado

A esa parte de mí  que un día descubrí. 

Recolectar tesoros

Buscar tesoros escondidos aunque cercanos,

desgranarlos poco a poco, uno a uno,

como perlas púrpura de granada, casi geométricas.

Son historias extraídas de vivencias,

de recuerdos de mujeres generosas.

Historias rescatadas,

recogidas por oídos ávidos

y transportadas a un rincón del corazón.

Entonces ocurre:

las perlas se funden en gotas, gotas de vida,

que se desprenden de esa parte de tu cuerpo

a la que sólo tú puedes dar nombre,

tú que en el camino la descubriste.

El lugar que conecta lo terrenal con lo etéreo:

¿tu pecho, tu alma, tu corazón…?

Llámalo como tú sientas

porque tú trazaste su ruta,

la del líquido de la vida.             

                             Carme

                             Poema publicat en l'antologia Versos y trazos, teta y abrazos.
                                       Onada edicions, 2015. Projecte d'Amamanta.


Vos deixe amb el poema recitat per Esther Villanueva, magnífica rapsoda. Visiteu el seu canal ací.

Recollir tresors

Buscar tresors amagats, però propers,
desgranar-los a poc a poc, un per un,
com perles porpra de magrana, quasi geomètriques.
Són històries que neixen de vivències,
de records de dones generoses.
Històries rescatades,
recollides per oïdes àvides
i transportades a algun lloc del cor.
Llavors, ocorre que
les perles es fonen en gotes, gotes de vida,
que es desprenen d’aquella part del teu cos
que sols tu pots anomenar,
tu, que pel camí l’has descobert.
Lloc terrenal però eteri
El teu pit? L’ànima? El cor?

... Com tu vulgues dir-ho
perquè tu vas traçar la ruta,
la del líquid de la vida.

                               Carme

Xé Premi de poesia Teodor Llorente de La Pobla de Vallbona

Moments

Paisatges

petits tresors

El passat mes d'abril vaig tenir el plaer de rebre el 1er premi de poesia de la categoria d'adults, del Xé Premi de poesia Teodor Llorente de la Pobla de Vallbona. El poemari guardonat porta el títol de Moments, paisatges, petits tresors. És un recull de poemes que naixen de l'observació: en alguns casos de meravellosos indrets visitats i, en altres, tan sols de moments quotidians; d'aquells moments que moltes vegades passen desapercebuts però que, de sobte, un dia et criden l'atenció i fan que brolle una reflexió en forma de poema. 

Ací deixe una xicoteta mostra del reportatge fotogràfic de l'acte de lliurament i també una mostra de part del poemari.

Canviem el cel gris

 per la càlida terra.

Compartim el camí.

Ales desitjades

Nodria l’ànsia d’aventures

amb les imatges que s’hi mostraven.

Finestra oberta a l’enyor, de tot

allò que mai no havia tingut.

Amb alguns companys poetes de Lletraedeta, Enric Sanç i Jesús Giron; i la rapsoda Esther Villanueva.

Què queda quan s’esvaeix un petit tresor?

Comença la teua recerca, viatger,

les teues petjades per camins  infinits.

Carme

Xé Premi de poesia Teodor Llorente, 2015.

De cargols i estudis

Enmig del cansament i el tedi de les hores d'estudi deixe caure el cap damunt la taula, l'orella contra el marbre contrariament calent pel sol que l'ha tocat tota la vesparada. Sent una remor, em recorda el soroll d'un cargol de mar quan te'l poses a cau d'orella mentre acarícies la sorra calenta de la platja, tanque els ulls... és com estar arran de mar...

Després m'adone que el remor és la vibració del motor del portàtil que descansa impassible damunt la taula, esperant-me. Torne a la realitat, als estudis i al marbre, ara fred. La meua imaginació ha fet una passejada per la platja, potser em serveix per a recarregar la bateria... la meua, és clar.

                                                Maleït o beneït remor mecànic

                                                avui eres el substitut d'un soroll càlid.

                                                                             Carme

Editorials i Escriptors

Avui he assistit a una xarrada molt interessant de Manel Romero, secretari tècnic de l'AEPV (Associació d'Editors del País VAlencià), a la Universitat de València. No tinc imatges d'aquesta vegada però pose l'enllaç d'una altra ponència (del 2010) per a que pugueu veure'l i escoltar-lo si voleu:

vídeo

Manel Romero ens ha presentat la pàgina web de l'AEPV i ens ha donat alguns consells per a aquells que comencem a escriure: quina és la millor manera per a "estar present" avui a dia, com adreçar-se a les editorials... bàsicament, a més d'escriure, cal estar present a les xarxes socials, com no: no tan sols escriure els relats propis a un blog sinó també publicar totes les experiències i els esdeveniments als quals assistim i també participar en grups en la xarxa; a més participar en premis literaris i conèixer el món editorial, és a dir si es vol que un editor tinga en compte el treball propi ens hem de molestar al menys a conèixer-lo també a ell, quines publicacions fa, com treballa, etc.

Gràcies a la professora Gemma Lluch que des de la seua asignatura de Literatura per a infants i joves ens ha donat l'oportunitat de conèixer a Manel.