Un altre dels contes presentats al concurs del grup mallorquí BOC, les exigències per a que els contes càpiguen en el llibret del CD fan que el conte siga molt breu:
Bernarda, la filla del ferrer,
era una al·lota de poble ben bragada. Tenia guanyada la fama de saber armar
gresca quan alguna cosa no li venia de gust. Aiiii, la Bernarda! Era d’empenta
i no ho podia negar. Aquells dies la preocupava un assumpte tèrbol: el seu
casament estava proper i per davant de tot estava el Dret de Cuixa del senyor
de les terres. Fent honor a la fama guanyada, Bernarda va donar una lliçó a aquell malnat i li deixà un
record per a tota la vida a la cuixa, amb el ferro de marcar ramat: “Volies
cuixa?” −li va dir− “Doncs, té cuixa! Cada vegada que vulguis robar a una
al·lota la seva nit de noces ensenyaràs
la teva marca i te’n recordaràs de mi”.
Carme
Després d'uns dies durant els quals els contes han estat publicats a la página del grup, he pogut passar a la final, ara he d'escriure tres contes més referits també a tres temes del nou disc. Espere tenir sort amb les noves històries, quan es puga les publicaré ací.
Vos deixe la música de Dret de Cuixa, per si voleu escoltar-la mentre llegiu el conte i imaginar la Bernarda corrent pels prats amb la falda arromangada, per a no caure, després de consumar la seua venjança:
Vos deixe la música de Dret de Cuixa, per si voleu escoltar-la mentre llegiu el conte i imaginar la Bernarda corrent pels prats amb la falda arromangada, per a no caure, després de consumar la seua venjança:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada