Lluna d'insomni

Pot ser l'influx de la lluna

avui més brillant que mai,

diria un romàntic... o

deu ser massa cafeïna

dins d'un cos descafeinat,

raonament més bé pràctic,

escèptic, avinagrat...

Escolte com el meu batec

ressona dins del matalàs,

no és de làtex o d'aigua,
glamour o modernitat,

doncs és de vells molles que,

al ritme del meu batec,

xiuxiuegen a l'orella

il·lògiques melodies.

L'insomni aflora de nou

amb el xiuxiueig em crida

i em clava un cop de peu

que del llit em fa sortir.
Au! vinga! Posa't a escriure,

és remei contra l'insomni.

                         Carme