Ja ha fet un any des d'aquell devorador incendi que ens va pillar de ben prop. Ací el meu record:
 |
| Fotografia d'Iratxe Álvarez |
lloc profanat pel foc.
Harmonia envaïda,
aridesa, desolació.
El contacte amb la destrucció,
mai no fou tan directe.
Ràbia i rancúnia es barregen,
la meua... la de la Terra.
La pell nua,
que sent el fred de l’hivern.
Els peus nus,
la cendra pels dits s'esmuny.
Paisatge lunar
cobert de negres, grisos...
Branques cremades pinten
la pell que gosa tocar-les.
Avui he sentit
que jo també profanava
un lloc que amb silenci, solitud
plora pel dol d’allò perdut.
Carme
Carme
Quin malson els incendis de l'any passat. Tan de bo no en tonen enguany.
ResponEliminaUn poema molt bonic amb molt de sentiment.
Salut i poesia!
Gràcies, CAlpurni,
EliminaLa veritat és que sí, amb molt de sentiment, el que em va moure veure aquell paisatge desolador.
Com tu dius, que no torne a passar !
Ens veiem
Desgraciadament Carme enguany també hem tingut ja una nova empremta del foc.
ResponEliminaHola, Regina,
EliminaSí, ho sé i cada vegada que escolte o veig una notícia d'aquest tipus es com si em feren una ferida a mi mateixa.
Així és com tractem el que som, el que és nostre i de tots, perquè formem part del nostre entorn i si el ferim ens ferim a nosaltres mateixos.
Carme