Aprenent valencià: noms d'arbres

Lèxic sobre  botànica, esta vegada alguns arbres:

Ullastre

Olivera silvestre, amb les branques punxoses i les fulles i els fruits més petits que els de l’olivera comuna, pròpia de les màquies mediterrànies de terres càlides (Olea europaea var. sylvestris). També: olivera borda, revell, bordís

Ex.:

- El fruit de l’ullastre, l'olivó, és una drupa verda que en madurar es torna negra. No és comestible ni serveix per a extreure’n oli.

Ginjoler

Arbret caducifoli de la família de les ramnàcies, de branques en ziga-zaga, fulles ovades o oblongues, dentades i d’un verd lluent, flors petites groguenques i fruit carnós, originari de l’Àsia central i cultivat pels seus fruits, els gínjols (Ziziphus jujuba).

Desmai

Arbre de la família de les salicàcies (Salix babylonica), d’escorça clivellada, de branques penjants, llargues i primes, i de fulles de color verd pàl·lid, originari de l’Àsia oriental, cultivat com a ornamental. També: plorador

Ex.:

- Les branques del desmai arriben a tocar a terra, per això rep aquest nom.

Alzina

Arbre monoic de la família de les fagàcies (Quercus ilex), de capçada espessa, de fulles d’un color verd fosc, que produeix glans (bellotes) com a fruit. Cal esmentar l’alzina de fulla llarga (Q. ilex subespècie ilex) i l’alzina de fulla curta (o carrasca) (Q. ilex subespècie rotundifolia).

Ex.:

- De la fusta d’alzina, molt dura, se’n fan eines i mànecs diversos. Durant molts anys també se n’ha fet carbó (carbó d’alzina).

Lledoner

Arbre caducifoli de la família de les ulmàcies (Celtis australis), de capçada arrodonida i densa, de fulles asimètriques, serrades i aspres i de fruits drupacis i comestibles, anomenats lledons.

La fusta flexible del lledoner s’ha utilitzat tradicionalment per a fer forques i mànecs d’eines diverses: destrals, aixades, corbelles, etc. També: llidoner, allidoner, llirorer, lledó, lladoner.

Més informació en Rodamots, cada dia un mot.