Aglutinacions, déu-n'hi-do !!

Cal aclarir, en primer lloc, que algunes d'estes aglutinacions formen part del lleguatge col·loquial i no són normatives, excepte palplantat, que sí que es pot trobar en el diccionari normatiu.

Palplantat

Que està dret i immòbil com si estiguera clavat a terra:

- Au, mou-te! Què hi fas, aquí, palplantat?

- Vaig arribar tard i la vaig trobar palplantada allà on havíem quedat.

Etimologia: compost de pal (del llatí palus, mateix significat) i plantar (del llatí plantare).

Deunidó, deunidoret

Aglutinació de l’expressió déu-n’hi-do. Emprada per a manifestar la conformació, la suficiència i també en exclamacions ponderatives o emfàtiques per expressar la importància d'una cosa.

Aquesta paraula té dos problemes: definir-la i escriure-la. Abans s’escrivia déu n’hi do. El 2016 l’IEC va optar per afegir-hi guionets i normativament ara és: déu-n’hi-do. També hi ha la forma diminutiva, déu-n'hi-doret.
Alguns lingüistes, finalment, proposen aglutinar-la en deunidó, tot i que aquesta forma ara mateix no és normativa:

- Deunidó el fred que fa! Sembla que siguem a l’hivern.

- Per ser uns aficionats, deunidó que bé ho van fer. Al final tothom va aplaudir de valent.

Sisplau

S’usa en contextos informals o col·loquials. La forma normativa i formal és si us plau sense aglutinar (i les variants si et plau, si li plau, si els plau), S'utilitza per a demanar la col·laboració d’algú en una cosa que ens interessa:

- Dona’m un cop de mà, sisplau.

- Calleu, sisplau, que si no no puc sentir res.

Etimologia: aglutinació de si us plau, expressió derivada del verb plaure, del llatí placere, mateix significat. Més mots de la mateixa família són plaent, complaure, plàcid.

Encabat

Contracció d’en acabat, d’acabar. Col·loquial. Significa immediatament després, tot seguit:

- Encabat de sopar farem una partideta.

- Va fer una becadeta i encabat va anar a passejar.

Seguint la mateixa lògica es pot aglutinar encabant a partir de la variant: en acabant.
Etimologia: del llatí vulgar accapare, creació pròpia del romànic primitiu peculiar de les terres hispàniques i gàl·liques, derivat del llatí vulgar capu per caput.

Imatges extretes de la xarxa.

Paraules extretes de Rodamots

Més informació: http://rodamots.cat/tema/registres/llenguatge-col%c2%b7loquial/ 

Aprenent valencià: interjeccions o locucions interjectives

Exclamació per a demanar que algú s’afanye, per a indicar rapidesa en l’acció; briu.

Imatge extreta d'ací

Tant de bo!

Exclamació amb què hom expressa el viu desig que una cosa s’esdevinga.

Exemples:
- Tant de bo ploguera tota la nit!
- Diuen que lligarem els cossos amb llonganisses. Tant de bo!

Demana!

Exclamació ponderativa que es diu per a evitar una enumeració llarga; també pot equivaler a ‘pots comptar!’. També: demaneu!

Exemples:
- I tant si és conegut, demana!
- Hi havia flors de tota mena: margarides, mimoses, lliris, tulipes… demana!

¡Ara!

Exclamació usada per expressar sorpresa o bé desaprovació, refús.

Exemples:
- I ara!, amb el fred que fa i surts sense abric?
- Se n’ha anat sense dir-vos res? I ara! No m’ho puc creure.

Etimologia d’ara: probablement del llatí ad horam, ‘a l’hora’.

Fuig!

Exclamació que expressa rebuig, refús, menyspreu. Sovint s’usa en la frase ‘fuig, home [o dona], fuig!’

Exemples:
- Fuig, no t’ho cregues!

—Els rics haurien de pagar més impostos.
—Fuig, home, fuig, ara que he guanyat la grossa!

Imatge extreta de la xarxa

Brillo! 

Exemples:
- Apa, nois, brillo, que fem tard!
- Què esperes per acabar la feina? Brillo!
Etimologia: regressiu de brillós, ultracorrecció de briós per influència de brillar, de l’italià brillare, ‘vibrar, esplendir’, d’origen expressiu.

Com sempre, gràcies a Rodamots, cada dia un mot.

Aprenent valencià: avui, amb els braços

Continuem amb un tema ja vist en altres entrades d'este blog, com les paraules relacionades amb Parts del cos, o expressions relacionades amb la noble part del cos que és el cul... i avui tenim paraules i expressions relacionades amb el braç:

Bracejar

 v     Manejar, agitar, moure, els braços.

Exemple: 

En veure que passaven de llarg, va cridar i bracejar per cridar-los l'atenció.

Amb els braços plegats

Inactiu, sense fer res.

S’usa amb els verbs estar, quedar-se, romandre, etc.

Exemple:
No sap estar amb els braços plegats; sempre feineja.

Torcebraç

1 Prova de força que consisteix a agafar-se dues persones per la mà i, amb els colzes reposant sobre una superfície plana, tractar cada una de torçar el braç de l’altra.

Exemple:
Fem un torcebraç i veurem qui té més força.

2 Estira-i-arronsa entre dues persones, entitats, etc.

Exemple:
El torcebraç entre el Govern de la Generalitat i el d’Espanya.

Braçat

Quantitat de llenya, de canyes, d’herba, etc., que cap dins els braços.
Exemple:
Havia baixat al jardí a pujar un braçat de flors.
Un braçat de sarments.

A plec de braçRecolzat o penjat del braç; a la part del braç oposada al colze.

Exemple:
Portar un cistell, una criatura, a plec de braç.

Gràcies de nou a RodaMots, cada dia un mot. 

Aprenent valencià: descriure persones

Algunes paraules per a descriure les persones:

Camallarg -a:

Que té les cames llargues.
També es diu dels ocells que tenen les potes llargues.

Exemple:

"Com una au d’or, camallarg (...) xuclat de rostre i uns estranys ulls groguencs, Alom es movia entre els seus companys". 

Cita de: Agustí Bartra, Crist de 200.000 braços (Palma: Lleonard Muntaner, 2008 [1968])

Esmerlit -ida:

Flac, sec, mancat de forces.

Exemple:

És un noiet molt esmerlit per l’edat que té, hauria de menjar més.

Espigat -ada:

Dit d’una planta o d’una persona, particularment jove o adolescent, que ha fet una bona creixença, que ha crescut força i bé.


Exemple:
"Ens va dur la carta un noiet espigat que no havíem vist mai".

Cepat -ada:

De constitució robusta, d’ampla ossada i forta musculatura.

Exemple:

"Dos xicots cepats l’ajudaven a descarregar el camió".

Rodanxó -ona: 

Foto extreta d'ací

Es diu d’algú que és gras i baix.

Exemple: 

"La vella que va sortir a obrir-me era rodanxona, baixeta i molt arrugada".





Gràcies a Rodamots, cada dia un mot: http://rodamots.cat/

Aprenent valencià: va de culs

Alguns mots i expressions que inclouen la paraula 'cul':

Baticul 

Cop donat al cul.

Exemple:

'El xiquet mereix un bon baticul'.

En valencià també es diu batecul. 

L’expressió ser de l’any del batecul vol dir ser, alguna cosa, molt antiga.

Més informació: http://rodamots.cat/baticul/

Tenir el cul pelat

(de fer una cosa) Haver-la feta molt sovint, tenir-hi pràctica (col·loquial).

Exemple:

'No cal que li diguis com ho ha de fer; té el cul pelat de fer informes'.

Més informació: http://rodamots.cat/tenir-el-cul-pelat/

Ser cul i merda

Avenir-se molt; ser inseparables dues persones, ser carn i ungla.

Exemple:

Els veuràs junts a tot arreu fent de les seves, són cul i merda.

«Es diu principalment dels amics que sempre van plegats, i més encara d’aquells qui van sempre junts per a mal fi» (DCVB). També s’usa amb el verb semblar.

Més informaciño: http://rodamots.cat/ser-cul-i-merda/

Confondre el cul amb les témpores

Es diu replicant a un que vol relacionar coses que no tenen res a veure l’una amb l’altra; no tenir les idees clares.

Exemple:

'No confonguis el cul amb les témpores: una cosa és parlar bé i una altra cosa ben diferent és fer un discurs enfarfegat de tòpics'.

Més informació: http://rodamots.cat/confondre-el-cul-amb-les-tempores/

Culejar

1. Moure o remenar el cul.

Exemple:

'Quan caminis damunt de la passarel·la procura no culejar'.

2.  Fer ziga-zagues la part del darrere d’un vehicle per manca d’estabilitat o per excés de velocitat.


Exemple:

'El cotxe li va culejar en sortir del revolt'.

Gràcies a RodaMots, cada dia un mot: http://rodamots.cat/

Aprenent valencià: expressions amb noms de plantes

La setmana passada vos presentava una entrada sobre lèxic botànic, concretament noms d'arbres, ací podeu veure la publicació. Ara continuem amb expressions relacionades amb plantes.

Mudat com un margalló

Fotogrefia extreta d'ací

Molt mudat, molt ben vestit, també "com un garballó".

Ex.:
- A mi m’agradaria que en lloc d’eixes camisoles, eixos pantalonots i eixes sabatotes, anares vestit com el teu cosí Josep, que sempre va mudat com un margalló.

Aquesta és una expressió usada sobretot en valencià.
El margalló és una palmera (Chamaerops humilis).

Enfilar-se com una carabassera

Fotografia extreta d'ací.

1 Créixer molt i ràpidament; fer-se amunt molt de pressa.

Ex.:
- El teu fill s’està enfilant com una carabassera; ben aviat serà tan alt com tu.

2 Irritar-se fàcilment.

Ex.:
- Per poca cosa s’enfila com una carabassera; no té gens de paciència.

Agafar-se com el gram 

Ser molt enganxadís, difícil de desempallegar-se’n. També: escampar-se com el gram, arrelar com el gram

Ex.:
«Les males paraules fan com l’agram: per tot arrelen i mai més es desnien» (V. Català, Solitud)

El gram (o agram o grama) és una planta herbàcia de la família de les gramínies (Cynodon dactylon), es cria per dins els camps sembrats i és molt tenaç i mala d’esvair, perjudicant molt les plantacions. Créixer com el gram vol dir ‘créixer molt de pressa’.

Tibat com un rave

Orgullós; es diu d’una persona molt estirada, molt satisfeta d’ella mateixa.

Ex.:
- D’ençà que és presidenta de la comunitat de veïns, va tibada com un rave.

Una expressió semblant és dret com un rave ‘enravenat, molt rígid, molt tibat’.

Ex.:
- Camina dret com un rave: sembla que no vulga saludar ningú.

Eixerit com un pèsol

Molt eixerit, despert.

Ex.:
- La teva filla és eixerida com un pèsol, quina gràcia que fa!

També: més eixerit (o més trempat) que un pèsol (o que un ginjol)

Tota la informació exteta de Rodamots, cada dia un mot. 

Aprenent valencià: noms d'arbres

Lèxic sobre  botànica, esta vegada alguns arbres:

Ullastre

Olivera silvestre, amb les branques punxoses i les fulles i els fruits més petits que els de l’olivera comuna, pròpia de les màquies mediterrànies de terres càlides (Olea europaea var. sylvestris). També: olivera borda, revell, bordís

Ex.:

- El fruit de l’ullastre, l'olivó, és una drupa verda que en madurar es torna negra. No és comestible ni serveix per a extreure’n oli.

Ginjoler

Arbret caducifoli de la família de les ramnàcies, de branques en ziga-zaga, fulles ovades o oblongues, dentades i d’un verd lluent, flors petites groguenques i fruit carnós, originari de l’Àsia central i cultivat pels seus fruits, els gínjols (Ziziphus jujuba).

Desmai

Arbre de la família de les salicàcies (Salix babylonica), d’escorça clivellada, de branques penjants, llargues i primes, i de fulles de color verd pàl·lid, originari de l’Àsia oriental, cultivat com a ornamental. També: plorador

Ex.:

- Les branques del desmai arriben a tocar a terra, per això rep aquest nom.

Alzina

Arbre monoic de la família de les fagàcies (Quercus ilex), de capçada espessa, de fulles d’un color verd fosc, que produeix glans (bellotes) com a fruit. Cal esmentar l’alzina de fulla llarga (Q. ilex subespècie ilex) i l’alzina de fulla curta (o carrasca) (Q. ilex subespècie rotundifolia).

Ex.:

- De la fusta d’alzina, molt dura, se’n fan eines i mànecs diversos. Durant molts anys també se n’ha fet carbó (carbó d’alzina).

Lledoner

Arbre caducifoli de la família de les ulmàcies (Celtis australis), de capçada arrodonida i densa, de fulles asimètriques, serrades i aspres i de fruits drupacis i comestibles, anomenats lledons.

La fusta flexible del lledoner s’ha utilitzat tradicionalment per a fer forques i mànecs d’eines diverses: destrals, aixades, corbelles, etc. També: llidoner, allidoner, llirorer, lledó, lladoner.

Més informació en Rodamots, cada dia un mot.