dimarts, 9 de juny del 2020

Llims de vellut



Des d’aquesta presó, he observat cada dia com la vida de l’única rosa del roser s’esvaïa en un degoteig. El rosa rosenc ha anat apagant-se a poc a poc en el nostre refugi forçat, com la llibertat i el lliure arbitri de cadascú de nosaltres, fins quedar-se en estat latent als llimbs de vellut, expectant davant la incertesa d’allò desconegut. Però, fins i tot en l’ocàs podem descobrir bellesa, una bellesa efímera, i només podrem gaudir-ne les albors perquè abans que esclate en un esplendor passat ja s’haurà esvaït
            i nosaltres
nosaltres romandrem contemplant allò que ha passat i que ja no tornarà, mentre fixem el nostre esguard en un horitzó infinit de possibilitats, perquè la vida continua tot i que el nostre camí s’haja vist interromput durant un punt mort en el temps.

Carme Raimundo. Abril del 2020, durant el confinament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada