dijous, 9 de juliol del 2015

Altres autors: Antoni Ferrer

Tal i com diu Antoni Ferrer, autor del poema que vos pose a continuació i membre del col·lectiu Lletradedeta:

«les anomenades Variacions Goldberg, de J. S. Bach, en les quals la bellesa aconseguida és, en veritat, l'esplendor que dóna forma, potser en estat pur, a la matèria del so.»

Aquest poema, Ària, està publicat al poemari Variacions Goldberg (Ària amb variacions per a la recreació de l'esperit) precedida de Sis bachianes.
Col·lecció «Poesia Edicions de la Guerra» de l'Editorial Denes, 2015.


Ària


Diràs la vida,
                        i et serà ventada.
Diràs el vent,
                        i no en mouràs ni el nom.
Diràs el foc,
                      i et quedaràs en sendra.
Diràs la terra,
                         i et serà cavada.
Diràs la pluja,
                          i no vindrà la pluja.
Diràs el bes,
                      i no han d'ardre domassos.
Diràs tempesta,
                             i et fondràs en eco.
Diràs la llum,
                         i et cobriran les ombres.
Diràs el dia,
                      i no hi haurà ja albada.
Diràs amor,
                      i et tancaran la boca.
Diràs no-res,
                        i et cremaran les cendres.
T'haurà dit ja la vida.
                                       Callarà la vida.
S'haurà fet el silenci,
                                      la forma del final i del principi,
On podràs escoltar
                                   el so que tems i esperes,
La tuba que et commine,
                                             la veu que et cride a l'ésser,
I esdevindràs silenci,
                                       mitja hora de silenci.
El silenci on pre-eres
                                       abans de la paraula.
I un dia, en el silenci,
                                       seràs dit en silenci.
I et dirà la paraula
                                  que et recorda en silenci,
L'alé que t'aleteja
                                i que et cova en silenci,
El si que t'enbolcalla
                                      i et conforma en silenci,
La flama que i·lumina
                                         el buit pur del silenci.
Només dins del silenci
                                         podràs sentir la música.
I en tu resonarà
                             tot el cant del silenci,
La vida de la vida,
                                 la plenitud de l'ària.


                           Antoni Ferrer, 2015

dimarts, 19 de maig del 2015

Xé Premi de poesia Teodor Llorente de La Pobla de Vallbona

Moments
Paisatges

petits tresors

El passat mes d'abril vaig tenir el plaer de rebre el 1er premi de poesia de la categoria d'adults, del Xé Premi de poesia Teodor Llorente de la Pobla de Vallbona. El poemari guardonat porta el títol de Moments, paisatges, petits tresors. És un recull de poemes que naixen de l'observació: en alguns casos de meravellosos indrets visitats i, en altres, tan sols de moments quotidians; d'aquells moments que moltes vegades passen desapercebuts però que, de sobte, un dia et criden l'atenció i fan que brolle una reflexió en forma de poema. 
Ací deixe una xicoteta mostra del reportatge fotogràfic de l'acte de lliurament i també una mostra de part del poemari.


Canviem el cel gris
 per la càlida terra.
Compartim el camí.


Ales desitjades

Nodria l’ànsia d’aventures
amb les imatges que s’hi mostraven.
Finestra oberta a l’enyor, de tot
allò que mai no havia tingut.
Amb alguns companys poetes de Lletraedeta, Enric Sanç i Jesús Giron; i la rapsoda Esther Villanueva.
Què queda quan s’esvaeix un petit tresor?
Comença la teua recerca, viatger,
les teues petjades per camins  infinits.

Carme
Xé Premi de poesia Teodor Llorente, 2015.

diumenge, 17 de maig del 2015

Esguard a Bellver



Pedres romanen,
sota el sol passen segles.
Esguard pacient.

Carme
Castell de Bellver, Mallorca 2013.

divendres, 3 d’abril del 2015

Altres autors: Reinaldo Ferreira


Reinaldo Edgar de Azavedo e Silva Ferreira fou un poeta que va escriure tota la seua obra
a Mozambieque, on es va traslladar quan tenia 19 anys, al 1941. El seu pare, el conegut periodista, dramaturg i realitzador de cinema Reporter X, que també es deia Reinaldo Ferreira, va morir quan ell tenia 12 anys. Per conèixer més d'aquest autor mireu ací.

Receita para fazer um herói


Tome-se um homem,
Feito de nada, como nós,
E em tamanho natural.
Embeba-se-lhe a carne,
Lentamente,
Duma certeza aguda, irracional,
Intensa como o ódio ou como a fome.
Depois, perto do fim,
Agite-se um pendão
E toque-se um clarim.

Serve-se morto.

Reinaldo Ferreira, Um Voo Cego a Nada, 1960.




InVersos: Reinaldo Ferreira - Receita para fazer um herói from InVersos on Vimeo.

diumenge, 8 de març del 2015

Pintant poemes

Organitzat pel col•lectiu d'escriptors del Camp de Túria, Lletra Edeta i amb la col•laboració de la Universitat de València i l'Ajuntament de l'Eliana, el passat cap de setmana celebràvem l'homenatge a Antoni Ferrer amb el llibre  Els déus no abandonen Antoni, Onada Edicions. Benicarló, 2015. Director de la col•lecció de poesia: Enric Sanç. Il•lustrador: Àngel Carreras.

Jo he tingut el plaer de participar amb aquest poema, Si poguera..., que va néixer després de llegir un dels poemes d'Antoni.

Si pogueres, almenys, fer etern el malson de la fuita
del blau cel i de l’or esvaint-se entre els dits i caient-te
de les mans (...)

Antoni Ferrer. Cronos, Cant espiritual. 1992


Il·lustració d'Àngel Carreras Devis,
feta expressament per al poema.
Si poguera pintar aquest poema
brollaria entre la llum, la foscor,
acariciant els colors de l’ocàs.
I si poguera dominar el temps
convertiria cada instant fugaç
en un encendre i un apagar eterns.
Petites habilitats reservades.

Ara puc intentar escriure versos,
llegir-los,  escoltar mentre altres lligen,
sentir què es remou per dintre i per fora:
el so germina entre lletres, paraules
en un breu instant que esdevindrà etern.

                         Carme, 2015

diumenge, 8 de febrer del 2015

Altres autors. O: Llibre d'hores

 
00
Després de la paraula tot fou paraula. I abans de la
 pintura? Abans de la pintura fou el gest i la branca
estellada. Les curvatures dels cossos celestes. El ritme
de la calma. Els galfons grinyoladors del temps. El vent. El vent.
El vent. No l'escolteu? La ganiveta del celistre.
Les arrels tuberoses de les dàlies. L'ull que omple la
mirada. La tos. No els mots. La tos. Una foscor pura. Les
veus de l'aliret. Les muntanyes immòbils. El gemec de les
magranes ferides. L'àngel en trànsit que mai no veurem.
(...)
Joan Navarro, O: Llibre d'hores, 2014.

O: Llibre d'hores, editat per Edicions 96, consta de 67 imatges que pertanyen a un quadern de pintures acríliques realitzades per Pere Salinas i 67 poemes escrits per Joan Navarro.
 
Normalment aquests tipus de treballs conjunts solen nèixer d'una série de poemes que inspiren a l'artista a pintar. Però, en aquest cas, és un quadern de pintures de Pere Salinas — O — que provoca una sèrie de poemes —Llibre d’hores—, en què Joan Navarro reflexiona sobre l’escriptura, la pintura, o el mateix poema.


Traducció i poesia, dos temes que m'apassionen


A més a més, el llibre també conté, en les pàgines del final, les traduccions de tots els poemes al castellà, al portugués, a l'talià i a l'anglés (també al francés). Curiosament les quatre llengües, a més del català, que estic estudiant, quina casualitat que haja vingut a parar a les meues mans amb totes aquestes coincidències.
He començat aquesta ressenya amb el primer poema del llibre. Quan l'he llegit en veu alta he notat com les paraules brollaven amb una força que no esperava per a ser la primera volta que el llegia, deu ser la força amb la qual estan escrites.
Recomane contemplar les il·lustracions i llegir i rellegir els poemes (ja se sap que cada volta que es llig un poema hi trobes matisos diferents); un llibre que per a mi és una obra d'art i una joia per a conservar amb cura.
 
Poema i il·lustració 35:
 
Traçar les ombres transparents damunt l'arena.
Refer el dibuix, repetir-lo. Perfilar després, no
l'ombra, no el seu nom: el repòs de l'aire, les
escates del peix que remunta el riu de la llum,
la mateixa llum que ja no és llum en dibuixar-la.

 
 
Traçar as sombras transparentes sobre a areia.
Refazer o desenho, repetilo. Perfilar depois, nao
a sombra, nao o seu nome: o repouso do ar, as
escamas do peixe que remonta o rio da luz,
a mesma luz que já nao é luz ao desenhá-la.
 
Tracciare le ombre trasparenti sulla sabbia.
Rifaire il disegno, ripeterlo. Profilare poi, non
l'ombra, non il suo nome: il riposo dell'aria, le
squame del pesce che risale il fiume della luce,
la stessa luce che non è piu luce nel dipingerla.
 
To trace the tranparent shadows on the sand.
To redo the drawing, repeat it. Then to outline it, not
the shadow, nor its name: the repose of the air, the
scales of the fish that goes up the river of light,
the same light that is no longer light once drawn.
 
Joan Navarro (poema), Pere Salinas (pintura)
 O: Llibre d'hores, 2014
Traduçao em portugués de Joan Navarro e Christian Porcar.
Traduzione in italiano di Beppe Fiorelli.
Translation into English by Pilar Segarra Bonet.
 
Gràcies a Jesús Giron, company poeta de Lletraedeta, per deixar-me el llibre; podeu visitar el seu blog El Cau de Calpurni.



diumenge, 21 de desembre del 2014

Moments, levitat breu


Aturem el rellotge d’etern retorn  (...)
Enric Sanç
'Levitat de l'ésser'. Les hores concèntriques (2013)
 

Moments
Un cabell llarg a l’arbitri de la brisa
Imatge obtinguda de la xarxa
un bri de blat a la deriva del rierol.
La fulla que cau de l’arbre
dibuixa una ziga-zaga.
Mentre, no puc evitar-ho,
un rumb en la mirada
i el pensament a la deriva.
Durant eixe precís moment
el temps s’atura,
et converteixes en levitat
i pots escoltar el teu interior...
fins que la llunyana campana
fa sonar un quart
                        levitat breu.
                          Carme