Per què no? Una foto de les que circulen per la xarxa també pot inspirar un poema:
Pujar als núvols
 |
| Foto publicada per Originalmente Creativo |
però no soltar la corda.
Allargar els braços,
allargar els dits,
abastar-los, tocar-los...
i no deixar la corda.
El teu motor,
el que batega,
el que marca amb el seu ritme
els passos que tu fas,
per terra...
per terra...
el que fa que camines,
per la corda...
el que fa que arribes,
als núvols...
per la corda...
el que fa que arribes,
als núvols...
el que manté l’equilibri.
Carme
En la corda diuen que es viu perillosament però que mereix la pena arriscar-se. M'agrada Carme.
ResponEliminaGràcies, això és el que m'agrada... que agrade els lectors.
EliminaCarme
Que bonic el món de les il·lusions!
ResponEliminaMolt bo el poema.
Salut i poesia!
Gràcies, Calpurni,
EliminaM'agrada la manera com t'acomiades.
Salut i poesia també per a tu, company de lletres!