Per a Amparo,
que cuida amb amor.
Ara seré jo per
tu
 |
| Imatge de la xarxa |
Diuen que si no
recordes no eres,
ara jo seré per
tu.
De menut
m’acompanyaves als llocs,
tenies por que em
perdera,
ara ho faig jo
per tu, jo t’acompanye.
M’ajudaves a
vestir-me,
ara ho faig jo
per tu, jo et vist...
que difícil
esdevé botonar un vestit,
cordar les
sabates, passar una mànega...
aquests estranys
forats
que algú ha posat
a la roba.
De menut vas
aprendre a parlar,
a caminar, a poc a
poc
dia darrere
dia...
ara desaprens a
fer-ho,
al compàs dels
dies que passen
un darrere
l’altre, de nou,
però ara en un
compte enrere.
Sé quin final
tindrà aquesta història,
tu no...
el teu oblit
quotidià fa que l’ànima no patisca,
al menys la teua
no,
en canvi, el teu
cos sí...
i aquell que està
al teu costat,
el que t’ajuda,
el que et guia,
el que et mira,
el que recorda per tu...
intenta portar-ho
amb la millor cara,
la dels
diumenges,
rentada i vestida
amb l’amor que et professa.
Carme
Ahir al escoltar-lo ja em vaig emocionar, hui llegint-lo encara més. Tendre i dur al mateix temps, preciós.
ResponEliminaGràcies, M.J.
EliminaM'agrada, m'algrat que el tema és dur, que el meu poema provoque emocions.
Ens veiem
Molt bonic Carme. Són tan lluny i tan prop alhora, i tan doloroses les dues coses per no ser juntes.
ResponEliminaGràcies, Regina
EliminaTendre poema, Carme. La vida sense vida és molt dura. Al meu facebook publique hui un poema que vaig escriura fa un any sobre el tema.
ResponEliminaSalut i poesia!
Gràcies, el llegiré també.
EliminaA reveure
Quines paraules més boniques hi has posat a una situació tan dura. M'encanta Carme. Quina decoberta!!
ResponElimina
EliminaM'alegre de rebre notícies de tant en tant de poemes que ja fa algun temps que he escrit, tormen els sentiments i les sensacions de nou.
Molt agraïda que hages trobat una estona per llegir-lo.
Abraçada