Línia

"I was (...) at the dividing line between the East of my youth and the West of my future."

On the Road. Jack Kerouac, 1957.

Foto: Iratxe Álvarez

A Iratxe

La motxilla sempre en la porta,
la teua llar allà on estigues tu
perquè la portes dins.

Línia

Un moment decisiu,donar un pas 

endavant o... romandre.

Una línia,
traç en  la carretera.

Decidir tot 

en un precís instant,
si continues 

o si tornes enrere.

Partiràs, sí,

la motxilla a l’esquena?

Els records pesen,

tot records gravitant.

O soltaràs el llast?

Esdevindràs

un tot lleuger.  

             

                                   Ho faràs?                

CArme

To Iratxe

Your bag always at the door.

Your home will be wherever you go

because you carry it inside you

Line

A turning point,
take a step
Just  ahead, or... stay.
A line,
a trace on the road.
Decide everything
in a precise moment,
whether to continue
or to go back.

You’ll just go,
a bag on your back?
Heavy with memories,
weighed reminisces.
Or lay down the burden?
You will become
a total lightness.

             Will you?


                             Carmen Raimundo, 2014

Instants de llum

 “Un chorro de luz dorada y fresca como el agua empezó a salir de la bombilla rota (…) cortaron la corriente, sacaron el bote, y navegaron a placer por entre las islas de la casa.”

Diciembre 1978.

Doce cuentos peregrinos. Gabriel García Márquez, 1992. Mondadori España S.A,

www.morguefile.com

Riu de llum, brolla

amara éssers  inerts,

nodreix de vida.

Brolla de nou,

saltant la gosadia,

i arrasa el seny.

Sequeral àrid

ara sòl aigualit,

riu de llum líquida.

                  Carme

Altres autors: Antoni Ferrer

Antoni Ferrer i Perales (L’Alcúdia de Crespins, La Costera, 1943). Estudis de Filosofia i Teologia. Professor de Secundària. Membre, des de 1978, del Consell de redacció de la revista SAÓ i membre del CEL Centre d’Estudis Locals de l’Eliana del Camp de Túria.

Més informació sobre Antoni Ferrer en la ressenya que Enrique Sanç fa al seu blog Spill o llibre dels dies.

CRONOS

Despoblats, diluïts cansaments de neon i magenta,
els carrers i portals i avingudes de l’ànima resten
en penombra deserts i solius; roses mortes i gemmes,
i tresors vesperals i cançons i arracades pel terra. 

Si pogueres, almenys, fer etern el malson de la fuita
del blau cel i de l’or esvaint-se entre els dits i caient-te
de les mans, i del cor i del foc que volies perennes!
Si pogueres, almenys, esvanir-te i quedar-te pur somni! 

Mes, quan l’alba, sabràs que tot és i mamprén i termina
resolut orient que l’ocàs anticipa i apropa,
com reté l’hora baixa la llum i el perfil del topazi. 

I fatídica nit que segueix al desig i l’apaga,
Com el sol, pels cantons del migjorn, elimina les ombres.
Car el temps, per igual, dóna vida al desig i el devora.

 Antoni Ferrer. Cant espiritual, 1992

                                    

BUSQUES I ESFERA,
Poesia visual de Toni Prat

                                              

Postcicló

Sota la tempesta observes el vòrtex,

mentre lluites contra el buit que t’atreu,

i desitges la calma.

Després, quan arriba, quan ja per fi hi és,

et perds en un mans oceà de tedi.

                                       CArme

Les mil i una cabretes

Encara no havia escrit ací, al blog, el conte que em van publicar al llibret del CD dels BOC, grup de música folk-fusió mallorquí. Aprofite ara que s'ha editat el vídeo de la cançó Les mil i una cabretes, del concert de presentació del disc, per a publicar el conte al blog. A més a més, amb el dibuix fet per en Joan:

LES MIL I UNA CABRETES

Dibuix: Joan, 9 anys

Això era i no era un pastoret que, tombat a terra, feia sonar la flauta. Passava per allí una

al·lota que, en escoltar-lo, va preguntar: “Pastoret! No em contaries alguna història quan acabes de fer xiular això?”

“D’històries, en tinc moltes i de cabretes, també” –li va dir. “Te’n podria contar tantes… tantes com cabretes tinc, mil i una més, la que està esgarriada. Si m’ajudes a buscar-la promet contar-te una història cada nit, a la vora del foc. Històries de pastors, d’animals i tota mena de bestiar...”

“No sé...” –va dubtar l’al·lota. “Jo més aviat preferiria que em contares llegendes de llocs desconeguts, històries d’antics regnes d’Orient... envoltats per les teues mil i una cabretes i per la calor del foc”. Vet aquí que van trobar la cabreta i cada nit una història diferent li va contar.

                                                                                                              Carme

Altra perspectiva

Quan ho veus tot negre busca un petitíssim miracle:

Hi ha miracles, petitíssims miracles,
que deambulen al nostre costat sense captar-los.

               Jesús Giron               Llibre de contemplació

Fotografia: Iratxe Álvarez

Què fer quan caus

una vegada, i una altra?

Al votant mires...

creus que no hi ha res, però

sempre trobes quelcom

                 ...i t’aixeques

                                    Carme

Panorama d’actualitat en primera persona…

Avui estic molt enfadada, més que enfadada indignada, derrotada i cansada, i com que de moment no tinc a l’abast cap altra manera de protestar que la de fer servir la paraula... doncs ací estic, però com que la paraula algunes voltes resulta difícil de pronunciar doncs continuaré fent ús d’aquesta qualitat però amb la seua representació gràfica: l’escriptura.... per cert, és la característica que ens converteix en éssers únics al món, ni tan sols els especialistes en lingüística, antropologia, biologia i altres disciplines es posen d’acord en com es va desenvolupar aquesta meravellosa qualitat comunicativa que tenim els humans i que, tot s’ha de dir, no ens serveix massa en la societat d’avui dia on prevalen més altres interessos que la capacitat de raonar i comunicar per resoldre problemes i necessitats.

Fa cosa d’un any vaig publicar aquesta imatge per expressar gràficament com em sentia després de rebre la mateixa notícia que avuí:

Resumint, des d'un passat no massa llunyà fins ací el panorama és el següent: et quedes sense treball perquè la teua empresa tanca com tantes altres al país, decideixes dedicar aleshores el teu temps a cuidar del teu fill, un nadó, perquè eixa època no tornarà mai més i vols gaudir del dret de ser mare, i perquè la conciliació de la vida laboral i familiar en aquest país és una utopia; després d’uns anys de maternitat et quedes fora del mercat laboral, ja no eres productiva... Llavors decideixes començar a estudiar en la maduresa perquè t’agrada renovar-te, reciclar-te o, això que està tan de moda ara, reinventar-te. Comences a gaudir d’una beca per poder estudiar, perquè sense treball, sense cobrar i amb un fill, si no t’ajuden una mica tampoc et pots permetre pagar uns estudis, encara que siga en una universitat pública. Per cert, encara hi havia algú que es preguntava què feia jo gaudint d’una beca amb la meua edat quan li podia fer falta a un estudiant més jove i amb més futur, en fi... el futur és un dret de tots, no? Encara que per a alguns siga més curt que per a altres.

Doncs, tornem a l’actualitat,  quan penses que les coses no poden anar pitjor et trobes, per segon any consecutiu, sense la beca i sense poder continuar estudiant, probablement, el proper curs... i també sense treball. Ni tan sols l’estudiant més jove a qui podia fer referència certa persona emprenyada crec que estiga gaudint de la beca en questió. D'aquesta manera està el panorama actual.

I ara, què em queda? Posar-me malalta, anar a l’hospital i que em passen la factura? Afortunadament encara gaudisc de bona salut.

Com deia al començament, fare servir la paraula per desfogar-me, perquè em moments com aquest en venen a la ment imatges d'aquesta mena: