Aglutinacions, déu-n'hi-do !!

Cal aclarir, en primer lloc, que algunes d'estes aglutinacions formen part del lleguatge col·loquial i no són normatives, excepte palplantat, que sí que es pot trobar en el diccionari normatiu.

Palplantat

Que està dret i immòbil com si estiguera clavat a terra:

- Au, mou-te! Què hi fas, aquí, palplantat?

- Vaig arribar tard i la vaig trobar palplantada allà on havíem quedat.

Etimologia: compost de pal (del llatí palus, mateix significat) i plantar (del llatí plantare).

Deunidó, deunidoret

Aglutinació de l’expressió déu-n’hi-do. Emprada per a manifestar la conformació, la suficiència i també en exclamacions ponderatives o emfàtiques per expressar la importància d'una cosa.

Aquesta paraula té dos problemes: definir-la i escriure-la. Abans s’escrivia déu n’hi do. El 2016 l’IEC va optar per afegir-hi guionets i normativament ara és: déu-n’hi-do. També hi ha la forma diminutiva, déu-n'hi-doret.
Alguns lingüistes, finalment, proposen aglutinar-la en deunidó, tot i que aquesta forma ara mateix no és normativa:

- Deunidó el fred que fa! Sembla que siguem a l’hivern.

- Per ser uns aficionats, deunidó que bé ho van fer. Al final tothom va aplaudir de valent.

Sisplau

S’usa en contextos informals o col·loquials. La forma normativa i formal és si us plau sense aglutinar (i les variants si et plau, si li plau, si els plau), S'utilitza per a demanar la col·laboració d’algú en una cosa que ens interessa:

- Dona’m un cop de mà, sisplau.

- Calleu, sisplau, que si no no puc sentir res.

Etimologia: aglutinació de si us plau, expressió derivada del verb plaure, del llatí placere, mateix significat. Més mots de la mateixa família són plaent, complaure, plàcid.

Encabat

Contracció d’en acabat, d’acabar. Col·loquial. Significa immediatament després, tot seguit:

- Encabat de sopar farem una partideta.

- Va fer una becadeta i encabat va anar a passejar.

Seguint la mateixa lògica es pot aglutinar encabant a partir de la variant: en acabant.
Etimologia: del llatí vulgar accapare, creació pròpia del romànic primitiu peculiar de les terres hispàniques i gàl·liques, derivat del llatí vulgar capu per caput.

Imatges extretes de la xarxa.

Paraules extretes de Rodamots

Més informació: http://rodamots.cat/tema/registres/llenguatge-col%c2%b7loquial/ 

Llims de vellut

Des d’aquesta presó, he observat cada dia com la vida de l’única rosa del roser s’esvaïa en un degoteig. El rosa rosenc ha anat apagant-se a poc a poc en el nostre refugi forçat, com la llibertat i el lliure arbitri de cadascú de nosaltres, fins quedar-se en estat latent als llimbs de vellut, expectant davant la incertesa d’allò desconegut. Però, fins i tot en l’ocàs podem descobrir bellesa, una bellesa efímera, i només podrem gaudir-ne les albors perquè abans que esclate en un esplendor passat ja s’haurà esvaït
            i nosaltres
nosaltres romandrem contemplant allò que ha passat i que ja no tornarà, mentre fixem el nostre esguard en un horitzó infinit de possibilitats, perquè la vida continua tot i que el nostre camí s’haja vist interromput durant un punt mort en el temps.

Carme Raimundo. Abril del 2020, durant el confinament.

Aprenent valencià: Accidents geogràfics

Noms d'accidents geogràfics

Barranc

1 Excavació profunda que fa l’aigua de la pluja en la terra, especialment en materials fàcils d’erosionar.


2 Torrent entre roques i timbes.

Exemple:

«Vora el barranc dels Algadins, / hi ha uns tarongers de tan dolç flaire / que, per a omplir d’aroma l’aire, / no té lo món millors jardins», fan uns versos de Teodor Llorente («Vora el barranc dels Algadins», 1909).

Alfac

Banc d’arena format en l’embocadura d’un riu.

Exemple:
Els alfacs de l’Ebre.

Afrau

Congost; fondalada o pas estret i no gaire llarg, entre

dues muntanyes o penyals.

Exemple:
Un poble encaixonat en una afrau.

Caldera

Depressió d’origen volcànic, d’una forma més o menys el·líptica

o circular, de parets abruptes i de fons gairebé pla.

Exemple:
Les calderes generalment són de grans dimensions; la del volcà

Aso-San, al Japó, per exemple, fa 17 × 25 km.

Timba

Precipici.

Exemple:
Les timbes del massís de Montserrat.




Gràcies de nou a Rodamots, cada dia un mot. 

Aprenent valencià amb Roma...

En esta entrada compartiré alguns mots relacionats amb el prefix rom. 

Romanç 

El romanç de Tristan i Isolda

1. m. LING. Llengua derivada del llatí.

2. m. Assumpte, història o conversació que resulta impertinent, que cansa per repetitiu, que no interessa.

Exemple:

- Sempre està amb el mateix romanç.

3. m. pl. Excuses, històries o dilacions.

Exemple:

- No em vingues amb romanços i fes el que t'he manat. Deixa't estar de romanços i anem al gra.

4. m. LIT. Relat novel·lesc extens, en vers o en prosa, de les aventures d'un heroi.

Romancer    

adj. 
1 Relatiu o pertanyent al romanç, als romanços.

2 Amic d’anar amb romanços, històries llargues i importunes, dilacions.

També es diu d’una persona que parla molt, que sempre que et veu pel carrer t’agafa per contar-te alguna cosa, etc.

Exemple:  

- No sigues tan romancer i dina, que se’ns farà tard.

Etimologia:
De romanç, del llatí romanice, ‘a la romana’, aplicat als parlars de les nacions romanitzades, estès després a les obres escrites en llengua romànica de caràcter narratiu i atractiu per al poble senzill.

Romancejar 

Anar amb romanços, amb excuses i dilacions; fer actes propis d’una persona romancera.

Exemples:
- Li tocava fer-ho a ell, però romancejava tot esperant que ho encomanaren a algú altre.

- El xiquet s’endarreria i romancejava en lloc d’ajudar-lo.

Arromançament 

Imatge extreta d'ací

Acció d’arromançar, que és posar en romanç o llengua vulgar romànica (allò que és escrit en una llengua clàssica).

Exemple:
- El primer llibre en prosa que va escriure era un arromançament lliure de les Odes d’Horaci.

Romiatge

Peregrins de les Useres.
Imatge extreta d'ací

Pelegrinatge, especialment la que es fa per devoció a un santuari.

Exemple:
- Els pelegrins de les Useres fan un romiatge des del seu poble fins al santuari de Sant Joan de Penyagolosa.

Per extensió, s’usa també per indicar l’acció d’anar d’un lloc a l’altre buscant o resolent alguna cosa.

Exemple:
El romiatge que han de fer els immigrants per a aconseguir els permisos de residència i treball.

Romana

Balança rudimentària de braços desiguals, en què el cos que es pesa es col·loca a l’extrem del braç menor i s’equilibra amb un pes que es fa córrer al llarg del braç major.

Etimologia:

D’origen incert, probablement del llatí tardà o vulgar (libra) romana, ‘(balança) de Roma’, anomenada abans libra campana, ‘balança de la Campània’, que resultava equívoc per homonímia amb campana.

Gràcies de nou a Rodamots, cada dia un mot. 

Aprenent valencià: interjeccions o locucions interjectives

Exclamació per a demanar que algú s’afanye, per a indicar rapidesa en l’acció; briu.

Imatge extreta d'ací

Tant de bo!

Exclamació amb què hom expressa el viu desig que una cosa s’esdevinga.

Exemples:
- Tant de bo ploguera tota la nit!
- Diuen que lligarem els cossos amb llonganisses. Tant de bo!

Demana!

Exclamació ponderativa que es diu per a evitar una enumeració llarga; també pot equivaler a ‘pots comptar!’. També: demaneu!

Exemples:
- I tant si és conegut, demana!
- Hi havia flors de tota mena: margarides, mimoses, lliris, tulipes… demana!

¡Ara!

Exclamació usada per expressar sorpresa o bé desaprovació, refús.

Exemples:
- I ara!, amb el fred que fa i surts sense abric?
- Se n’ha anat sense dir-vos res? I ara! No m’ho puc creure.

Etimologia d’ara: probablement del llatí ad horam, ‘a l’hora’.

Fuig!

Exclamació que expressa rebuig, refús, menyspreu. Sovint s’usa en la frase ‘fuig, home [o dona], fuig!’

Exemples:
- Fuig, no t’ho cregues!

—Els rics haurien de pagar més impostos.
—Fuig, home, fuig, ara que he guanyat la grossa!

Imatge extreta de la xarxa

Brillo! 

Exemples:
- Apa, nois, brillo, que fem tard!
- Què esperes per acabar la feina? Brillo!
Etimologia: regressiu de brillós, ultracorrecció de briós per influència de brillar, de l’italià brillare, ‘vibrar, esplendir’, d’origen expressiu.

Com sempre, gràcies a Rodamots, cada dia un mot.

Cinc maneres de morir

Diverses maneres d'expressar l'acte de morir o de fer servir el tema de la mort per expressar altres coses, encara que resulte un tema algunes vegades tabú hi ha moltes maneres d'anomenar-lo:

Deixar-hi la pell

1. Morir en una empresa. També: deixar-hi la vida, deixar-hi els ossos.
2. Pron. (Deixar-se la pell) Esforçar-se al màxim a fer alguna cosa.

Exemples:
Molts dels qui han provat d’escalar aquest cim hi han deixat la pell.

Es va deixar la pell construint sa casa. 

Faltar

Haver-se mort.

Exemple:
El dia que el pare falte hauràs d’encarregar-te del negoci.

Fer malves

Ser algú mort i enterrat. També: criar malves.

Exemple:
—Encara és viva la padrina? —En fa d’anys que fa malves!

Aquesta expressió també es pot fer servir en el sentit de ‘ser una cosa oblidada, que pertany al passat’: 

Aquell antic afer ja fa malves; al poble ningú en parla ni se’n recorda.

Quedar-s'hi

En sentit figurat, morir-se.

Exemple:
D’aquella malaltia que no semblava res s’hi va quedar.

Fer coll de figa

Morir-se, en llenguatge col·loquial. També: fer coll de figa i morro tort.

Exemple:
Al teu veí li veig un aspecte molt lleig que no m’agrada gens. Si el pobre home continua aixina, qualsevol dia fa coll de figa i gori-gori cap amunt.

Aprenent valencià: avui amb les mans

Continuem amb paraules i locucions relacionades amb parts del cos (ací, ací i ací i ha d'altres). Avui amb les mans:

A mansalva

Loc. adv.

1 (Referint-se a la manera d’atacar algú, de paraula o d’obra) Sense cap risc, sense exposar-se gens. També: a mans salves

Exemple:
L’han atacat a mansalva, quan han vist que ell ja no es podia defensar.

2 Abundosament; d’una manera molt intensa.

Exemple:
Hi havia flors a mansalva.

Manifesser 

Adj.

Que maneja arbitràriament assumptes que afecten algú altre. Que toca allò que no deu tocar, que manipula allò que no deu manipular.

Diccionari El valencià de sempre, d’Eugeni S. Reig: ‘Que manipula allò que no deu manipular, que fa allò que no deu fer, que toca allò que no deu tocar, que intenta arreglar coses que no sap arreglar i que ningú li ha demanat que arregle, que es clava en assumptes d’altri sense que li ho demanen.’

Exemple:
Si no fores tan manifesser, no passarien estes coses. ¿A tu qui t’ha manat que toques el rellotge, borinot? Anava bé i ara l’has desbaratat. Ja veus tu la gràcia.

A mans besades

Loc. adv.
Amb molt de gust, amb satisfacció.

Exemple:
Va acceptar a mans besades la proposta que li feien; sempre havia desitjat una ocasió com aquella.

Amanollar

V.

1 Disposar en manolls o manats.

Exemple:
Amanollar l’herba.

2 Agafar amb la mà.

Exemple:
No poder amanollar el braç d’una persona, de tan gruixut.

Ara li fan el mànec

Ex.

Expressió irònica que denota dubte, desconfiança, respecte a la realització d’alguna cosa de què algú parla.

Exemple:
Va dient que comprarà la finca; ara li fan el mànec: tothom sap que no té un clau.

Posar la mà al foc

Ex.
Assegurar fermament la certesa o la seguretat d’una cosa.

Exemple:
Puc posar la mà al foc que no ha estat ell qui ha robat els diners.

A fer la mà

Ex.

Expressió col·loquial (vulgarisme) que indica llunyania, que alguna cosa o persona està molt lluny respecte al que enuncia. També pot fer-se servir per indicar quan algú es vol desfer d'algú de mala manera.

Equivalent: 'a fer punyetes'  

Gràcies de nou a RodaMots, cada dia un mot, per algunes de les definicions.