El blog de Carme

dilluns, 16 de setembre del 2013

Mans

Avui, ara mateix mentre escric aquestes lletres, fa anys que t’estava esperant. Sabia que aquell 16 de setembre anaves a néixer, perquè no ho faries com la majoria. Tot era programat, no hi hauria espontaneïtat, sorpresa... i tenia por, perquè saber-ho em feia pensar massa en el “com” i el “què”. No sigué fàcil, algunes voltes les coses no van com se somien, però va ser el teu primer moment en aquest món i és el que compta, des d’aleshores no has parat de lluitar. Eres fort com una roca i algunes voltes un exemple per a mi.

Avui abans d’adormir-me el pensament ha viatjat fins aquella nit, al fred llit de l’hospital, una inquietut m’envaïa i intentava esborrar-la posant la meua mà damunt teu, encara dintre ...

Ara és la teua

que dorm damunt la meua,

dorm i somia.

Carme

dimarts, 3 de setembre del 2013

Altra empremta

L'empremta del foc

(...) on abans hi havia vida,

lloc profanat pel foc

la cendra pels dits s'esmuny (...)

Branques cremades pinten

la pell que gosa tocar-les (...)

Carme http://bit.ly/14iBJZj

Altra empremta

He estat en un lloc

embriagat de vida,

per tot arreu:

soroll d’ones que trenquen,

brisa que troba el rostre

que incita a llençaar la roba...

La pell nua a frec de roca viva,

mullada, salada, calenta...

... no hi ha cendra,

ara és la sorra la que s’esmuny.

Me mimetitze,

penetre dintre la natura

em fa seua sense cap intromissió.

... No hi ha branques,

ara són algues suaus, toves...

que tremen sota l’aigua

que t'inviten a engronsar-te:

ara vinc, ara vaig...

I ara em quedaria ací

per sempre

engronsant-me, amb les algues,

amb el vent...

escoltant el silenci.

I ara ve l’enyor...

vull tornar-hi.

Fotografia de www.azulformentera.com

Carme

dimecres, 28 d’agost del 2013

Dret de cuixa

Un altre dels contes presentats al concurs del grup mallorquí BOC, les exigències per a que els contes càpiguen en el llibret del CD fan que el conte siga molt breu:

Bernarda, la filla del ferrer, era una al·lota de poble ben bragada. Tenia guanyada la fama de saber armar gresca quan alguna cosa no li venia de gust. Aiiii, la Bernarda! Era d’empenta i no ho podia negar. Aquells dies la preocupava un assumpte tèrbol: el seu casament estava proper i per davant de tot estava el Dret de Cuixa del senyor de les terres. Fent honor a la fama guanyada, Bernarda va donar una lliçó a aquell malnat i li deixà un record per a tota la vida a la cuixa, amb el ferro de marcar ramat: “Volies cuixa?” −li va dir− “Doncs, té cuixa! Cada vegada que vulguis robar a una al·lota la seva nit de noces ensenyaràs la teva marca i te’n recordaràs de mi”.

Carme

Després d'uns dies durant els quals els contes han estat publicats a la página del grup, he pogut passar a la final, ara he d'escriure tres contes més referits també a tres temes del nou disc. Espere tenir sort amb les noves històries, quan es puga les publicaré ací.

Vos deixe la música de Dret de Cuixa, per si voleu escoltar-la mentre llegiu el conte i imaginar la Bernarda corrent pels prats amb la falda arromangada, per a no caure, després de consumar la seua venjança:

dimecres, 7 d’agost del 2013

Altres autors: Miquel Català

A poc a poc vaig descobrint xicotets fragments d'obres de poetes que escriuen en català, valencià, balear... tant se val, tots som germans de llengua... i m'adone, cada vegada més, que la nostra llengua és tan bonica que llegint poesia pots, fins i tot, escoltar la música que transmeten algunes paraules. Espere que els xicotets fragments que estic descobrint formen un bell i gran tapís, un collage en la meua memòria i que em nodrisquen de bellesa i musicalitat.

Avui he elegit, per a l'apartat d'Altres autors del meu blog, a Miquel Català i un poema que et fa viatjar a una meravellosa illa de la qual tinc molt bons records, i és per aquest motiu que l'he elegit. Vos deixe l'adreça del blog de Miquel Català, paga la pena: Lletres en xarxa; i si voleu gaudir d'una bona descripció de com sent i escriu aquest autor, vos convide a llegir un article al blog Un rebost de paraules, on Xelo IProu parla sobre Miquel Català.

EL poema:

TINC UNA NINA A MALLORCA

tinc una nina a Mallorca

tan bonica com sa lluna

una lluna mandarina

ella és sa cosa més fina

ara se sent vulnerable

nin non

ai quants besos que em demana

nin non

sa lluna rodona i plena

nin non

com ses illes tan salada

totes les illes de la mar

s'agafen de la mà

i li canten a Estellés

Miquel Català

de "Poemes de la nina mandarina"

dilluns, 29 de juliol del 2013

Altres autors: El cau de Calpurni

Vos deixe amb un poema del Cau de Calpurni, si entreu al seu blog llegiu també Ordalia, la primera part d'aquest que vos he posat ací, paga la pena:

Ordalia (II)

Com l’aigua, esborre les teues petjades de l’arena.

Com la llum, envaïsc la teua ombra,

Cerque les pluges de tardor que inunden les teues rieres.

Prenc les teues mirades perdures i me les apropie.

Esborraria el teu nom de totes les pàgines.

Furtaria els teus desigs i els tancaria a la presó dels meus ossos.

Enterraria els teus sospirs en mastabes eternes.

Estimbaria tots els minuts pel rocam del temps.

És la meua deliqüescència: absorbir-te.